Els temptadors abismes i turbulències de 'Cims borrascosos'

BarcelonaA finals del 1847 es va publicar Cims borrascosos. L'autor era Ellis Bell, pseudònim que ocultava l’Emily Brontë, la mitjana de les germanes. La família Brontë ha donat tres genis a la literatura anglesa: la Charlotte, l’Emily i l’Anne. Es diu que Jane Eyre, la cèlebre novel·la de la Charlotte, és superior a Cims borrascosos, probablement perquè és una obra més madura, però Cims borrascosos té alguna cosa d’abisme passional i de turbulència excitant que tempta i captiva moltíssim.

I com que la novel·la de l’Emily Brontë (Thorton, 1818 - Haworth, Bradford, 1848) és tan bona i suggerent, convida a la divagació, començant pel mateix títol: Wuthering Heights, que és un lloc que també podríem denominar Massís Ventós o Puig Ventós. En tot cas, “Cims borrascosos” és un espai, una possessió, una casa en brega constant i enfrontada a un altre espai, una altra possessió, la “Granja dels Tords”. Cases i llocs amb estètiques diferents que simbolitzen famílies, personatges i caràcters humans que poden definir el temperament i la manera de ser d’una època i d’un país; com una bona lliçó d’història anglesa que permet recuperar la vivència humana de l’època victoriana.

Pel que fa a la psicologia de les famílies i els personatges, els Earnshaw i els Linton, presenten caràcters petris i d’una categoria moral complexa. Sovint són éssers malaltissos i pertorbats, plens de matisos i d'una policromia espiritual ambigua, com ara la Catherine Earnshaw i en Heathcliff, la Cathy Linton i el Hareton Earnshaw, en Linton Heathcliff i l’impagable Joseph. D’altres, en canvi, formen un contrapès ètic: el senyor Lockwood, la Nelly Dean, en Hindley Earnshaw i la Isabella Linton. I aquí ens podríem qüestionar –com sembla que fa la mateixa Emily Brontë– si l’art i la literatura han d’estar al servei de la moral. I que una acció bona pot desencadenar molta destrucció i dolor. Perquè tot comença quan el senyor Earnshaw torna d’un viatge a Liverpool amb un nen gitano que adopta. Però aquesta bona acció desencadena un turment emocional i una aflicció inimaginables, en especial per la relació punyent entre en Heathcliff, el nen gitano, i la Catherine, la seva germana adoptiva, en els erms de Yorshire.

Una novel·la innovadora i revolucionària

No és estrany que Cims borrascosos es consideri una novel·la profundament innovadora i revolucionària, perquè topa amb les convencions i codis de l’època, plantant cara a la realitat d’uns personatges cruels i devastadors. S’hi tracta la violència familiar, l'alcoholisme, la pèrdua de la fe, el dogmatisme, patologies psíquiques i alienacions, passions irrefrenables, amors prohibits, el pes dels morts… A més, qui narra l’acció és la Nelly Dean, un personatge de condició social baixa que adquireix tota l’autoritat moral de la narració, cosa impensable a l’època. També podríem preguntar-nos si Cims borrascosos és una novel·la de terror, com afirma H.P. Lovecraft, perquè l’acció sembla que transcorri en l’infern, una magnífica història romàntica i tràgica o un relat de caràcter gòtic seductor i palpitant.

En tot cas, Cims borrascosos és una obra mestra i, com a tal, inclassificable. I hem de celebrar que en aquest racó de món ventós i dissortat aparegui una nova i magnífica edició a càrrec de l’editorial Viena amb la traducció de Ferran Ràfols Gesa. Una lectura inoblidable per alliberar-se de la monotonia sense fer-ne una cosa gens turmentada, ben al contrari.