BarcelonaEncara ressona la polèmica de quan l’actual govern va gosar apostar per la baixa de les dones en cas de menstruació invalidant. Es va dir, encertadament, que si la regla fos cosa d’homes aquesta baixa fa temps que existiria. És només un exemple de fins a quin punt el cos de les dones està travessat per decisions patriarcals que mai van a favor de les dones. La poeta i assagista nord-americana Adrienne Rich (Baltimore, 1929 - Santa Cruz, 2012) ho tenia clar: el cos de les dones és el territori sobre el qual s'erigeix el patriarcat.

El patriarcat no en tenia prou, però, amb el control dels nostres cossos com a força de treball i font de gaudi sexual; havia de controlar també la seva plusvàlua, la maternitat. No és casual que Rich –mare de tres fills– volgués fer una reflexió profunda sobre la qüestió quan, en el context de la revolució feminista dels anys de les grenyes i els pantalons de campana, va esclatar el conflicte entre maternitat obligatòria i emancipació. Naixem de dona, publicat l’any 1976 –i que ha aparegut gairebé al mateix temps que la traducció de Pol Guasch del poemari de Rich Submergir-se en el naufragi—, és un llibre clau sobre el tema. Una mirada polièdrica sobre un assumpte molt més complex del que sembla: la primacia de la mare, la domesticació de la maternitat, el part alienat, les relacions entre mares i filles... I planant sobre el conjunt, la maternitat com a esclavatge. “La possibilitat femenina ha estat literalment massacrada en benefici de la maternitat”, llegim al pròleg a la primera edició, inclòs aquí.

Tots i totes som fills de dona, però aquest moment originari no sembla haver preocupat gaire. “Pariràs amb dolor”, li va dir Déu a Eva, o això explica la Bíblia. I així ha estat des de l’inici dels temps i fins avui, quan encara regna la violència obstètrica i hi ha qui creu que el destí de les dones és tenir descendència al preu que sigui –vegeu els antiavortistes acèrrims–. Escriu Rich: “Mentre el part –tant a nivell metafòric com literal– continuï sent una experiència d’entrega passiva dels nostres cossos i les nostres ments a l’autoritat i la tecnologia masculines, altres tipus de canvis socials només podran transformar mínimament la nostra relació amb nosaltres mateixes, amb el poder i amb el món que hi ha fora dels nostres cossos”.

Entregar el fill al sistema

¿I què passa després del part? Doncs que les mares porten al món criatures destinades a créixer en un món governat pels pares. “Perquè, per molt que la dona actuï com a proveïdora en condicions d’igualtat o com a matriarca dins de la seva família –escriu Rich–, totes les mares han d’entregar els fills, arribats a una edat, al sistema patriarcal de l’educació, la llei, la religió o els codis sexuals”. Un sistema que insisteix també a qüestionar les mares permanentment. En paraules seves: “La institució de la maternitat troba totes les mares més o menys culpables d’haver fallat als fills”. Pressuposo que Rich s’alegraria de l’existència del Club de les Males Mares.

Naixem de dona va obrir camí posant a la picota la maternitat com a institució. Des de llavors, la taxa de fertilitat no ha fet més que decréixer. Així mateix, si us interessa l’opinió d’altres autores sobre la maternitat no us perdeu Maternidad y creación. Lecturas esenciales, una antologia recuperada recentment (Alba Editorial, 2020) on escoltem la veu de Sylvia Plath, Toni Morrison, Ursula K. Le Guin i moltes altres. Però no vull acabar sense dir que quan s’edita aquí un clàssic del feminisme caldria comptar als pròlegs amb veus locals. Ja ens agrada saber el que diuen fora, però ens seria infinitament més útil poder llegir els textos amb ulleres graduades per a la distància curta.