La lucidesa i la fatalitat de Katherine Anne Porter

El volum inclou tres novel·les curtes: L’antiga condició mortal, El vi del migdia i Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, que dona títol al conjunt. Totes van ser escrites a finals dels anys 30 del segle XX, quan Katherine Anne Porter (1890-1980), l’autora, una dona emancipada i aventurera que va viatjar molt, que va treballar tant d’extra de cinema com de professora universitària, que es va divorciar quatre cops i que va cultivar la narrativa de ficció, el periodisme i l’assaig, estava en la plenitud de les seves facultats literàries.

Porter és considerada una de les quatre grans escriptores del sud nord-americà, al costat de Carson McCullers, Flannery O’Connor i Eudora Welty. La seva literatura barreja amb precisió la poesia i la sordidesa, l’elegància i la brutalitat, i tant pot retratar l’entorn rural d’una granja pobra de Texas com la quotidianitat precària i frenètica de la redacció d’un diari en una ciutat en plena Gran Guerra. Virtuosa de les descripcions fulminants –“eren una cara i una figura on no s’hi podia llegir res tret de la crònica de cinquanta anys d’ineptitud per a la vida sensual”– i amb un domini impecable dels ritmes narratius, de la fluïdesa dels diàlegs, del dramatisme de les situacions i de les el·lipsis entre escenes, Katherine Anne Porter és particularment brillant quan mostra el decalatge que hi ha entre l’experiència enganyada o ingènua de les seves protagonistes i la naturalesa autèntica de la realitat.

L'exemple de la tia Amy

La novel·la curta que obre el volum, L’antiga condició mortal, està dividida en tres parts o seqüències i funciona com un relat de formació i, alhora, com un retrat de les perverses i claustrofòbiques dinàmiques que es poden donar a les famílies. Les dues protagonistes són la Maria i la Miranda, dues nenes que al llarg del relat es convertiran en dues donetes joves i que creixen envoltades per les històries d’una misteriosa i gairebé mítica tia Amy que va provar de viure a la seva manera, que va deixar empremta –per a bé i per a mal– en tothom qui la va conèixer i que va morir de manera prematura i tràgica. L’exemple de la tia Amy, i el record admiratiu o ressentit que genera en aquells que la van tractar, porten la Miranda a adoptar una actitud vital rebel. En aquest sentit, el final del relat, contat en tercera persona, és memorable: la narradora, amb una última frase una mica sarcàstica però també plena de compassió, imposa en la jove protagonista, coratjosa però ignorant del funcionament del món, tot el pes de la fatalitat de l’existència.

La segona novel·la curta, El vi del migdia, també té com a nucli dramàtic i expressiu la idea que la vida dels homes i les dones sovint està regida per una mena de força fatal que se’ls imposa i que no poden controlar. Conta la història d’una família de grangers texans, marit, esposa i dos fills, que un dia donen feina a un suec silenciós i taciturn, de qui no en saben res perquè no conta mai res. La prosperitat i l’estranya companyonia del misteriós suec queden trinxades el dia que arriba algú buscant-lo. La gràcia literària i la profunditat humana amb què Porter escriu sobre els moments bons i sobre els episodis terribles dels seus personatges demostra la versatilitat enorme del seu talent.

Pàl·lid cavall, pàl·lid genet, que tanca el volum, és una història preciosa i sinistra sobre els dos grans terrors de principis del segle XX: la Gran Guerra i l’epidèmia de grip de 1918. Amb la mateixa prosa enèrgica, plàstica i diàfana, Porter descriu l’amor i la mort, els tràfecs del periodisme i els deliris de la febre. Una de les grans.