El foraster que arriba i ho destarota tot: 'Sol de sang', de Jo Nesbø

Vet aquí un clàssic: el foraster que arriba a un lloc i ho destarota tot. Els westerns en van plens. Un entorn conservador, ple d'automatismes, que és posat en qüestió quan l'element extern s'hi passeja. De manera que la història ja no tracta només sobre la peripècia vital del protagonista, sinó que de seguida esdevé el retrat del lloc on s'esdevé. I dels efectes secundaris. Per exemple, l'altra gran topada clàssica en aquestes històries: la trobada entre la vida urbana i la rural. Amb tot el que comporta en aquest inici caòtic del segle XXI. En català tenim magnífics exemples d'aquest plantejament: Joan Puig i Ferrater, amb Aigües encantades, sense anar més lluny.

Cal tenir-ho clar perquè això és el que ens vol explicar Jo Nesbø en aquesta narració, curta, potser un pèl massa esquemàtica, que va publicar el 2015 entre novel·la i novel·la de la seva famosa sèrie protagonitzada per Harry Hole. No cal explicar-ne gaire cosa, però es tracta d'un fugitiu de la gran ciutat, relacionat amb el món de la droga, de les màfies, que va a parar a un poblet de mala mort de la Noruega més allunyada del clixé actual de país modern i progressista.

Un poble perdut

És un poble perdut al nord, en plena època del sol de mitjanit, tancat, religiosament conservador, amb una minoria indígena sami pagana, que depèn de la pesca i viu gairebé aïllat del món. El fugitiu sap que l'empaitaran i aterra en aquest poble amb la intenció de guanyar una mica de temps abans no el trobin (perquè sap que el trobaran). I aquí rau el que té de bo aquest novel·la, que la maldat no arriba només amb la podridura importada de la gran ciutat, sinó que en part el que fa és remenar la que ja existeix en aquest entorn petit i tancat. La història és interessant, conté cops d'efecte que, els qui seguim Nesbø, no ens sorprenen. Sí que sorprèn el caràcter més humà i fins i tot sentimental que hi imprimeix l'autor. En aquest sentit, Sol de sangté una mena de ressò dels grans thrillers clàssics nord-americans, on l'amor i el sexe són presents i tenen una bona part d'importància en el desenvolupament argumental i fins i tot en el desenllaç. És curiós que han coincidit en el temps dues mostres narratives situades en una Noruega depauperada. Aquesta, Sol de sang, situada en l'actualitat, i la magnífica La casa de la veranda cega, situada els anys cinquanta, en un altre poble molt semblant, amb molta més misèria, de l'escriptora Herbjørg Wassmo (Nits Blanques, 2020). Per als fans de Harry Hole, Sol de sang permet acostar-se a un altre Nesbø. Val la pena.