En traducció d’Imma Falcó per a la col·lecció Mississipi de l’editorial L'Agulla Daurada –un recull de les obres més emblemàtiques de la literatura del sud dels Estats Units d’ençà de la Guerra Civil nord-americana– es publica en català la novel·la Aldarulls de juliol, d’Erskine Caldwell (Moreland, Geòrgia, 1903 - Paradise Valley, Arizona, 1987), el llibre que obre les portes a la nova col·lecció. Es tracta d’un relat escrit l’any 1940, entre la comèdia i la tragèdia amb què Caldwell retrata el furor i la bogeria d’una comunitat que, encegada pels prejudicis racials, no vacil·la a l’hora de cometre un crim salvatge. L’autor es documenta en primera persona: a començaments dels anys 30, els de la Gran Depressió, Caldwell emprèn un viatge per les poblacions rurals de Geòrgia, on coneix les vides miserables dels pagesos del sud.

A finals d’un estiu, al sud dels Estats Units, concretament al comtat de Julie, comença a circular el rumor que un noi negre, Sonny Clark, que treballa a la plantació de Bob Watson, ha violat una noia blanca, Katy Barlow. En poc temps, les terribles forces de l’opinió pública i la conveniència política agullonen els temors i frustracions d’una petita comunitat del sud fins a convertir-los en una turba unànime i agressiva. Caldwell mostra el linxament de Sonny Clark a través de moltes mirades. Això no obstant, reserva alguns dels passatges més impactants per als pocs que realment van tenir la vida de Clark a les seves mans i la van deixar passar: persones com el xèrif Jeff McCurtain, que no va fer res per dispersar la turba sinó que se’n desvincula i se’n va uns dies a pescar per por a perdre les eleccions; Harvey Glenn, que va trobar Clark amagat i el va denunciar; i Katy Barlow, que va retirar la seva falsa acusació de violació només després de la mort de Clark.

Odi racial que no desapareix

Aldarulls de juliol és un relat convincent de maldat col·lectiva amb un estil de prosa simple, sincopat, despreocupat i efectiu que manté la seva vigència, tant temàtica com formal: l’assassinat sense sentit d’homes negres segueix sent un dels fets més lamentables de la vida dels Estats Units. Abans se’n deia segregació; ara té un nom encara més lleig: odi. Sacrifiquen negres de la mateixa manera, pel sol fet de ser negres. Hi ha molts Sonny Clark. També destaca el llenguatge dels personatges, que es comuniquen amb uns diàlegs senzills i repetitius, amb una prosa que a vegades ens remet al jazz i al blues dels negres.

Una de les claus del llibre, un dels missatges poderosos que Caldwell infiltra sense pressionar, és que la història no tracta dels pocs que fan el mal sinó dels molts que no l’aturen. Els blancs pobres, frustrats, volen un pretext per matar. Els terratinents rics són interessats i tenen por: saben que si linxen el Sonny començarà una onada de fúria i els negres fugiran del comtat, deixant-los sense recol·lectors quan el cotó maduri a finals de juliol –d’aquí el títol i un petit homenatge a una de les feines que va exercir Caldwell–. L’autor, un expert a crear atmosferes de tensió i violència potencial, fa una crítica mordaç contra el sistema social americà, descrivint els drames de la misèria, la ignorància i els contrastos racials amb un realisme cru i potent: un crit cap a un món absolutament sinistre que no s’ha rentat la cara des dels anys 40 del segle passat.