El càncer de pulmó que era una pneumònia

Aquesta setmana ha arribat a les llibreries El doctor Fischer de Ginebra o la Festa de la Bomba (Edicions de 1984), una de les novel·les més intenses de Graham Greene (1904-1991). En aquesta obra, traduïda per Josep Alemany, Greene retrata una societat corrompuda per la cobdícia en la qual els diners manen per sobre de tot, i on tothom i tot té un preu. “Jo detestava el doctor Fischer més que cap altre home de tots els que he conegut, així com estimava la seva filla més que cap altra dona al món”, explica en el llibre Alfred Jones, un viudo que supera la cinquantena i que s’enamora bojament de l’Anna-Luise, una noia 30 anys més jove que ell i filla de l’extravagant doctor Fischer.

D’excèntric no en té res, el doctor Ramon Rami (Barcelona, 1956), cap de cirurgia toràcica de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, expert en càncer de pulmó i expert també en la vida i obra de Graham Greene. “Cap a mitjans dels anys 60, Greene va viatjar a Moscou a l’hivern i va agafar una pulmonia molt greu. El seu metge anglès ho va confondre amb un càncer de pulmó; es pot confondre, perquè el càncer obstrueix el bronqui, s’hi acumulen flemes i s’infecta”, explica Rami. “En aquella època li van fer una broncoscòpia rígida amb un tub metàl·lic i una mica de sedació. Va aprofitar aquesta experiència, com moltes d’altres, i la va traslladar a una història curta titulada Under the garden. Gràcies a Déu no va ser càncer de pulmó, però anys després sí que en va superar un d’intestí”.

Rami ha llegit totes les obres de Greene en anglès, i les traduccions disponibles en català i castellà. Des de la constitució l’any 1997 del Graham Greene Birthplace Trust ha assistit regularment al festival que s’organitza anualment en memòria de l’escriptor britànic a Berkhamsted, lloc de naixement de Greene. Allà ha tingut relació amb membres de la família de l’autor. “Segons els temes que s’hi tracten rellegeixo alguna de les novel·les, sobretot he llegit moltes vegades Monseñor Quijote ”, revela Rami, que confessa que troba el temps per llegir al tren. Viu a Barcelona i cada dia, des de fa gairebé 30 anys -i si no és en algun congrés mèdic-, viatja en Ferrocarrils fins a l’hospital de Terrassa on treballa: “El trajecte em garanteix una hora de lectura diària. A més, m’obligo a llegir temes no mèdics”.

Rami va descobrir Greene mentre encara estudiava medicina. Va començar amb El factor humà l’any 1979. “Però no em va enganxar”, diu. Mentre feia la residència a Madrid, un grup d’estudiants panamenys li va regalar Descubriendo al general, una obra en què l’escriptor britànic explica la seva amistat amb el mandatari panameny Omar Torrijos. “Aquell llibre va ser el que em va fer llegir-ne més, recordo anar rebuscant per totes les llibreries. Quan ell va morir l’any 1991 jo ja havia llegit tot el que havia trobat i va ser quan em vaig començar a interessar per la seva vida”, relata.

Una de les característiques de l’obra de Greene és la seva prosa senzilla. “Si el llegeixes en anglès és difícil que hagis d’anar a buscar una paraula al diccionari, escriu molt planerament”, assegura el doctor. A Graham Greene mai li van concedir el premi Nobel de literatura, tot i que sovint sortia a les travesses. “Soc massa popular per guanyar-lo, jo no escric coses complicades”, hauria dit l’escriptor i dramaturg anglès. “Va estar en dues ocasions a la llista dels Nobel, però hi havia un membre del comitè que li tenia molta antipatia. Aquest membre del jurat va imposar que no donessin mai el Nobel a Greene mentre ell fos viu, i es va complir. Va morir el mateix any que Greene, uns mesos després”, afirma Rami.

L’escriptor espia

Fervent catòlic convers, una altra faceta sorprenent de la vida de Graham Greene és que va treballar pels serveis secrets britànics. “La seva germana estava casada amb un professional dels serveis secrets i, segons la història oficial, el va introduir a l’MI5 i a l’MI6. Encara que ell no estigués en nòmina, se sap que quan tornava d’un país d’interès informava de tot el que havia vist, era el que s’anomena una font conscient de la informació”, recorda Rami, que també explica que el cap de Grenne a la intel·ligència britànica era Kim Philby: “Van ser molt amics, i fins i tot van mantenir l’amistat quan Philby va ser acusat de traïdor i va haver de fugir a Moscou. Greene li va prologar les memòries, fet que va causar molta indignació al Regne Unit i també a la seva família. Però Greene es va defensar dient que era el seu amic i que la lleialtat entre persones és intocable. Ell sempre afirmava que no s’havia de ser mai lleial a països ni a entitats, però que les persones eren sagrades” . El doctor Ramon Rami és de la mateixa idea i considera la lleialtat entre persones una cosa sagrada.

“Centro les lectures en uns pocs autors, però també he llegit tota la ficció de David Lodge. Un altre autor que m’ha interessat bastant i del qual he llegit moltes novel·les és el Greene japonès, Shusaku Endo, però aquí no s’ha traduït gaire”, conclou el doctor, que per sobre de tot és manté lleial a Greene.