El brollador eixut i el jardí desolat de Brideshead

CampanetRetorn a Brideshead, l’obra mestra d’Evelyn Waugh que a principis dels anys 80 va guanyar una popularitat immensa gràcies a una mítica sèrie de televisió, és una novel·la sobre la decadència d’una família, és a dir, és una novel·la sobre el pas del temps, és a dir, és una novel·la sobre el paradís perdut de la joventut. I qui diu el de la joventut diu el paradís perdut de la bellesa, de les il·lusions, de la despreocupació, de l'alegria desenfadada, de la irresponsabilitat expectant de quan tot és nou i possible.

El to i l’atmosfera generals del llibre són un to i una atmosfera de brollador eixut i jardí desolat, de mansió avui empobrida i mig desballestada que temps enrere lluïa colossal i esplendorosa, de família antany pletòrica ara ja en descomposició. Són similars al to i l’atmosfera d’El jardí dels Finzi-Contini, de Giorgio Bassani. Hi ha, això sí, una diferència substancial. Mentre que la desolació i la melancolia del món de Bassani són en última instància absolutament sinistres i depriments, i no presenten cap esquerda per on s'hi pugui colar cap raig de llum o de consol o de sentit, la desolació i la melancolia del món de Waugh a la fi s’eleven i es revesteixen d’una aureola significativa.

Contar jovialment la calamitat

Totes dues novel·les tenen com a fita històrica la Segona Guerra Mundial, però l’explicació d’aquesta diferència no té res a veure amb les dates de publicació (la de l’anglès és del 1945 i la de l’italià, del 1962) ni tampoc amb l’aproximació literària que cada escriptor va fer al tema. L’explicació és més senzilla i brutal. I és que mentre que els protagonistes de Waugh són catòlics –l’autor havia abraçat el catolicisme el 1930, després d’un fracàs matrimonial–, els de Bassani són jueus. En altres paraules: com que els catòlics no van veure com sis milions dels seus eren exterminats pels nazis, Waugh es pot permetre de detectar comicitat en el desastre, de contar jovialment la calamitat i de convocar un cert sentit d’epifania en la destrucció i la mort.

El paper de la religió –més concretament, el paper de la fe catòlica, amb els seus rituals, els seus imperatius morals, les seves convencions socials i la seva dimensió simbòlica– és central a Retorn a Brideshead, i és interessant veure com Waugh fa que evolucioni al llarg de la novel·la, sempre en funció de la percepció canviant que en té el narrador protagonista. Quan Charles Ryder, el narrador, agnòstic i descregut, entra en contacte amb la família Flyte –milionaris i catòlics– a través d’un dels seus quatre fills, el carismàtic i autodestructiu Sebastian, la seva actitud davant la religió que professen és de sorpresa i d’indiferència. A mesura que els va coneixent millor, el catolicisme dels Flyte –devot però polèmic i problemàtic, perquè el pare va abandonar la mare per anar-se’n amb una altra dona– de vegades li sembla a Ryder una excentricitat i de vegades una aberració quasi monstruosa. A poc a poc, però, el que inicialment li sembla només “superstició i superxeria” el va atraient, fins a la fascinació convençuda del final.

Que la novel·la estigui amarada de catolicisme, i que fins i tot a la fi hi hagi una visió consoladora i triomfal de la fe, no vol dir que Retorn a Brideshead sigui dogmàtica, ni que pretengui vehicular cap tipus de doctrina, ni que soni com un sermó, i encara menys que avui resulti antiquada i rància. La manera com l’autor aborda qüestions com el divorci, l’adulteri, l’homosexualitat i l’alcoholisme és complexa, moderna, literària, és a dir, no judicativa.

D’una gracilitat energètica i vivíssima –la prosa efervescent i exacta de Waugh ha tingut la sort de ser traslladada al català per Xavier Pàmies–, Retorn a Brideshead funciona com el retrat festiu i alhora tràgic d’un món rígid però dissolut, convencional i classista però també bohemi i lliure: el món de l’Anglaterra benestant d'entre els feliços anys 20 i l’inici de la Segona Guerra Mundial. Concret però panoràmic, Waugh radiografia, tot alhora, la decadència d’una família, el final d’una època i l'esfondrament d’un món, i ho fa amb humor, malícia, poesia, nostàlgia i intel·ligència.