Ficció
Crítiques26/10/2022

'Una bona estona' amb una estupenda protagonista passejant per París

La novel·la de Mavis Gallant va publicar-se el 1970 però sembla escrita abans-d'ahir

Una bona estona Mavis Gallant

  • LaBreu Edicions
  • Traducció d'Ignasi Pàmies
  • Barcelona, 2022
  • 357 pàgines. 20,90 euros

Una bona estona és una novel·la estranya, fascinant i estranya. Moderníssima tenint en compte que data del 1970 i explica una situació de principis dels anys 60. La fascinació prové de la protagonista, una jove quebequesa de llengua anglesa a París. Una noia ingènua; tanmateix, decidida i supervivent. Un dia es troba que el seu segon marit no és a casa (l'anterior és mort) i aquí comença l'excusa argumental que, a base d'anar acumulant situacions, va desenvolupant el to general de la novel·la. Surt a buscar el marit, que dona senyals de vida estranys, ara hi és ara no hi és. El cas és que la noia es passa uns quants dies amunt i avall de París. Frenètica, absorbida per la situació insòlita. Després, el temps passa ràpid, els mesos, les estacions. El marit no torna, no reapareix, i ella va fent, amb calma, sense rancúnia, en un París clarament previ al 68, conservadoríssim, estranyíssim, lletgíssim, amb cases inhòspites i famílies estranyes, amb parisencs supremacistes que la menyspreen.

Cargando
No hay anuncios

La protagonista recorre zones perifèriques, el centre, es troba amb coneguts, coneix desconeguts, s'embolica amb un veí… París, i això és un dels grans mèrits, no apareix gaire, almenys el París de postal. Com que l'acció podria passar a qualsevol ciutat gran europea, l'autora no es preocupa gaire de l'entorn i se centra en la seva protagonista. Val molt la pena seguir-ne l'evolució com a personatge fins a arribar al final del seu viatge iniciàtic. El viatge iniciàtic, en literatura, ha donat grans obres literàries. Per esmentar la més gran, si es vol, El Quixot. Explica la història d'algú que es troba en una situació adversa (o és molt jove) i que després d'enfrontar-s'hi més o menys, al llarg d'un trajecte, físic o moral, on viu diverses peripècies, si se'n surt, acaba per prendre consciència d'ell mateix i veu modificat el seu caràcter, normalment per millorar. Aquí, tenim una protagonista típica d'un relat d'aquesta mena. Fins i tot en el sentit estricte de la paraula, ja que en molt poc temps va amunt i avall per París, sense parar, vivint experiències diverses. 

Personatges secundaris molt ben dibuixats

Mavis Gallant (Mont-real, 1922 - París,2014) fa que la seva estupenda protagonista, amb el seu humor, amb el seu enfocament de la realitat, de vegades surrealista, de vegades ingenu, amb un punt de follia, però alhora ple de determini, vagi a la deriva sense angoixa per un París, fins i tot, desacostumadament asfixiant. Això fa que el lector no se separi mai d'ella perquè l'autora ja s'encarrega de fer-nos veure que no ens trobem pas davant d'una llunàtica extravagant. El centre de tot és, doncs, ella, la Shirley, i els personatges secundaris, molt ben dibuixats, imprescindibles, que l'envolten: té amics, amigues, té la mare al Canadà, amb qui manté una relació ambigua, i amigues de la mare que la visiten a París… 

Cargando
No hay anuncios

No cal dir que totes les anades i vingudes de la Shirley inclouen un punt de crítica social, cap a França, cap al Canadà, cap als seus, cap al mateix model familiar, que no es pot negligir. Una bona estona té cinquanta-dos anys i sembla feta abans-d'ahir.