L’editorial Periscopi aposta per publicar en català La Malnada, la poderosa novel·la debut de Beatrice Salvioni (Monza, 1995), guanyadora del premi Calvino 2021, de la mà del traductor Pau Vidal. Es tracta d’una història brillant i ben travada influïda directament per la saga de L’amiga genial de la gran Elena Ferrante, però amb més fibló i més poesia. Amb elements propis del thriller, el relat comença amb la fascinació de la Francesca Strada per l’actitud i la seguretat de la Maddalena Merlini (la Malnada, li diuen al poble), una nena que té la seva edat i amb qui es dedicarà, entre altres coses, a robar cireres i a prendre les sargantanes als gats. Es fan íntimes, tot i la diferència de classe social, malgrat que tot el poble afirma que la Malnada és maleïda, i que viuen en ecosistemes ideològics, religiosos i supersticions diferents amb prejudicis intransferibles.

Juntes, l’any 1936, en plena dictadura de Mussolini, descobreixen el cos d’un home que acaba de morir a la riba del riu Lambro i que, moments abans, ha intentat violar la Francesca. L’han d’amagar entre els matolls. El riu Lambro, un protagonista més de la novel·la, el riu que travessa el poble, és testimoni dels jocs infantils però també de la violència contínua que té lloc a les seves vides. A La Malnada hi ha molta sang, moltes ferides, molta violència i moltes morts prematures. Per això els secundaris són essencials.

L’amistat entre les dues nenes va començar un any abans de l’episodi de l’agressió, i està marcada per la rebel·lió i la recerca de la llibertat més enllà de la rígida jerarquia social del poble on viuen. La Francesca, narradora de la història, és filla d’una família burgesa educada en la submissió. Recorda els dies en què es mirava una nena salvatge que jugava al riu amb dos nens més, en Matteo i en Filippo, que anava sempre descalça i bruta i de la qual es deia que potser havia empès el seu germanet finestra avall quan era petita. Amb la Maddalena, una insurgent indomable, la Francesca descobreix la importància de la desobediència, els vincles forts de l’amistat i la necessitat de denunciar l’opressió i la injustícia a qualsevol nivell. Per ella menteix, fuig, traeix i accepta viure segons uns principis diferents als que li han imposat a casa. Gràcies a la Malnada, la Francesca ha obert els ulls i ha après a mirar més enllà de la reserva silent del seu pare, que es va unir al partit feixista per no tenir problemes a la feina. El teló de fons d’aquesta novel·la històrica, que flirteja amb la novel·la d’aprenentatge i d’empoderament femení, és la Itàlia feixista on les dones eren relegades a la llar domèstica i a tenir cura dels fills, i que es casaven per la pàtria i per procrear els fills que Déu els enviés.

La història de les dues amigues és actual i alhora intemporal, sobretot pel que fa al malestar adolescent cap al propi cos, que genera els sentiments de culpa i vergonya en els quals es recolza el patriarcat. La ideologia feixista basada en la consideració merdosa de la dona, l’obediència i l’exaltació de la defensa de la pàtria sobrevola les pàgines de La Malnada, però, realment, no entra gaire en el diàleg dels personatges, els quals tenen claríssim de què va la cosa: "La guerra és aixecar el braç i dir el que volen que diguem i pensar el que volen que pensem". El Duce és un corcó dins la ment dels burgesos que celebren entusiasmats la declaració de la guerra a Etiòpia. A l’escola, l’adoctrinament feixista és omnipresent. La Malnata és el que som quan ens diuen que no ens ajustem a la norma en la qual la societat ens vol encasellar. La Malnata és la divergència que s’assenyala, que espanta i atrau prejudicis.