Còmic
Llegim 17/09/2021

"La generació del rock, que ara té 40 i 50 anys, no estava preparada per llevar-se d'hora"

Virginie Despentes i el dibuixant Luz adapten al còmic l'aclamada novel·la de l'autora francesa, 'Vernon Subutex'

3 min
Vinyetes de 'Vernon Subutex'

BarcelonaVirginie Despentes és una gran aficionada al còmic però la seva primera reacció quan l'editorial li va proposar convertir la novel·la Vernon Subutex en historieta va ser de rebuig. Primer, perquè el llibre s'havia venut molt bé i sentia que el seu camí ja s'havia acabat, però també perquè ja s'havia adaptat com a sèrie i l'experiència no va ser bona. “Llegint el guió em vaig emprenyar tant que no he arribat a veure'n la sèrie –explica–. Escriure una novel·la és una cosa molt íntima i és molt dur que te l'agafin i hi facin canvis amb els quals estàs molt en desacord”.

El que va fer canviar d'idea l'autora va ser el nom de Luz, exdibuixant de Charlie Hebdo –és l'autor de la portada amb Mahoma publicada dies després de l'atemptat a la redacció i continua amenaçat de mort–, amb qui Despentes havia col·laborat puntualment i a qui considera “un dels grans” del còmic francès. “Coneix molt bé la cultura rock i el feminisme i em venia de gust treballar amb ell. A més, està prou sonat per acceptar la proposta d'adaptar tres novel·les, una bogeria es miri com es miri”. Aquest dijous Salamandra publica l'adaptació del primer volum de Vernon Subutex, que Despentes celebra com “una adaptació que és millor que el llibre” perquè “Luz s'ha apoderat totalment de la novel·la i ara la coneix millor que jo, és un Vernon Subutex nou i seu”.

Segons el dibuixant, convertir en còmic la història de l'antic propietari d'una botiga de discos atrapat en una espiral decadent va ser “un procés molt complicat que no hauria estat possible sense la complicitat i confiança absoluta” entre Despentes i Luz, que van passar moltes hores parlant dels personatges, definint-ne els trets físics i visitant els escenaris reals de la història. “He tingut la sort d'adaptar una obra d'una autora viva que m'ha agafat la mà i m'ha acompanyat a través del seu llibre –explica Luz–. Gràcies a ella he pogut entrar en els personatges, descobrir la Barcelona de la Virginie i fins i tot un París que no coneixia. Durant tres anys he sigut un convidat VIP al seu univers”.

Vernon Subutex, Virginie Despentes i Luz

Despentes assegura que Luz ha fet “un treball magnífic” i ella ha viscut el procés com “una experiència d'un plaer extrem” i una oportunitat per rellegir el que escriu “amb més tendresa que de costum”. “El treball de Luz m'ha fet pensar que el que escric no és tan dolent –diu–. Adaptant la novel·la al còmic he après a estimar més el llibre”. Per a l'autora, Luz afegeix elements que són específics del còmic, des de la manera d'il·lustrar el flux mental dels personatges fins als dibuixos de portades i grups, “que aporten més emoció perquè van directes al cervell”. A més, diu, “el còmic prescindeix de bla, bla, bla i es queda amb les frases essencials, llegir-lo és una experiència molt diferent de la novel·la”.

Un tractat de supervivència

Desnonat de casa seva al començament de la història, el Vernon va de sofà en sofà fins a acabar al carrer, creuant-se pel camí amb una pintoresca galeria de personatges que, entre altres, inclou un exrocker d'esquerres maltractador, una famosa actriu porno, una perruquera trans de qui s'enamora i l'estrella de rock morta que li ha deixat unes cintes de vídeo amb el seu testament vital. Una odissea rock polifònica narrada amb el traç viu i expressiu de Luz i solucions de pàgina molt inspirades, plenes de gent que, com diu Despentes, “més que viure es dediquen a sobreviure”.

Pàgina del còmic 'Vernon Subutex'

El paisatge de la novel·la s'assembla al que l'autora es va trobar quan va tornar a França després de viure uns quants anys fora. “La sensació era de depressió col·lectiva, hi havia molta tristesa i por del que portaria el futur. La generació del rock que ara té entre 40 i 50 anys no estava preparada per llevar-se d'hora, i encara menys per envellir –diu–. Tots es van criar en un món i ara han de lluitar amb un de molt diferent, són supervivents”. Luz afegeix que els que estimen molt la música troben molt a faltar “l'espai de llibertat que representava el rock, potser perquè érem joves quan el vam gaudir”, però que avui també existeix en altres músiques com el rap. “Però crec que si t'apassiona la música, encara que sigui el rock del passat, conserves una flama –diu el dibuixant–. El repte és mantenir-la encesa quan la indústria ha formatejat el rock, quan tot s'ha perdut i la societat t'ha rebutjat”.

stats