BarcelonaA Los buenos profesores, que arriba divendres als cinemes, el director francès Thomas Lilti retrata l’ofici de mestre a través d’un drama amb tocs d’humor que segueix el curs escolar d’un institut de París a través dels ulls d’un professor nouvingut, el Benjamin, estudiant de doctorat sense beca que ha acceptat la feina per motius estrictament econòmics. El film, que captura amb rigor i empatia les dificultats i els dilemes dels docents, té un dels seus principals actius en el seu protagonista, Vincent Lacoste. Amb només 30 anys, l’actor ja és un veterà del Festival de Canes i un nom habitual del millor cinema francès actual, demanat constantment per directors com Christoph Honoré, Quentin Dupieux o el mateix Lilti, amb qui ja havia treballat en els seus films anteriors sobre el món de la medicina, Hipòcrates (2014) i Ments brillants (2018). Amb els cabells sempre despentinats i un aire d’adolescent etern, Lacoste ha construït una carrera esplèndida amb grans pel·lícules com el drama sobre el dol La meva vida amb Amanda, el fresc històric Les il·lusions perdudes o la comèdia de Justine Triet Els casos de la Victoria.

Però la fita més sorprenent de la seva trajectòria segurament és haver protagonitzat el seu propi còmic: Le jeune acteur. Aventures de Vincent Lacoste au cinema (2021), que relata els seus inicis en el cinema. I l’autor és un dels grans dibuixants del còmic francès de les últimes dècades, Riad Sattouf, creador de l’aclamada saga autobiogràfica a cavall entre el món islàmic i Occident L’àrab del futur. Si un autor com Sattouf dedica una obra –la primera d’una futura trilogia– a un actor encara jove i no excessivament popular és perquè el dibuixant és el responsable de la carrera de Lacoste, ja que el va descobrir quan només era un adolescent insegur de París sense cap ambició de ser actor i el va convertir en protagonista de la seva opera prima com a director, Els guapos (Les beaux gosses, 2009), una magnífica comèdia sobre el món adolescent que Sattouf retrata amb frescor, mala llet i autenticitat.

Un germà gran

"Quan ens vam conèixer jo tenia 14 anys i el Riad es va convertir en un germà gran per a mi –explicava Lacoste durant l’últim Festival de Sant Sebastià, on va presentar Los buenos profesores–. El cinema era un món completament desconegut per a mi, a la meva família no hi havia ningú que hi tingués res a veure, i ell em va ajudar molt. Ara ja no és un mentor i la nostra amistat és d’igual a igual, tenim una relació molt familiar i estem molt units, fins i tot quan no fem pel·lícules. I va ser molt divertit poder col·laborar també en un còmic". El projecte, tanmateix, va néixer fa una dècada: Lacoste tenia 19 anys i havia estrenat Hipòcrates, que va ser un gran èxit a França, mentre que la seva segona pel·lícula amb Sattouf com a director, Jacky au royaum des filles (2014), va passar sense pena ni glòria. "Ell es va adonar que jo m’estava convertint en un actor de veritat i el fascinava que la gent em reconegués pel carrer i em demanessin autògrafs i fotos. Però li vaig dir que s'esperés una mica, perquè amb 19 anys no volia fer la meva biografia". Sattouf es va esperar i quan va esclatar la pandèmia Lacoste ho va acceptar i van començar a treballar-hi: "Ell m’enviava preguntes sobre la meva vida i jo li responia amb tot de detalls –diu l’actor–. Jo vaig escriure els meus records i opinions i ell els va transformar en dibuixos".

Encara inèdit aquí, Le jeune acteur retrata el món del cinema des de la mirada innocent i entusiasta d’un adolescent sense èxit amb les noies que espera que la pel·lícula el converteixi en un sex symbol i plora com un nen quan veu la pinta de passerell amb què surt en pantalla o quan una lesió de genoll està a punt d’impedir-li fer la pel·lícula. A Els guapos no només va aprendre a actuar, sinó que va fer el seu primer petó; això sí, davant la càmera i tot l’equip de la pel·lícula: "A la gent el sorprèn, però passa sovint –diu Lacoste–. Quan veus nens actors fent-se petons al cinema, molts cops és la primera vegada. Però jo no sento que aquell fos el meu primer petó, sinó el meu primer petó al cinema. La vida real és una altra cosa". Cap al final del còmic, Sattouf es troba en una festa Jean-Pierre Léaud, l’actor fetitxe de François Truffaut. El dibuixant voldria tenir amb Lacoste una associació creativa similar a la de Truffaut i Léaud: créixer junts com a director i actor, compartint projectes i amistat. I el sentiment és mutu. "M’encantaria seguir treballant amb ell, i de fet ja estem pensant en noves pel·lícules –diu Lacoste–. El problema és que, a diferència de Truffaut, el Riad també fa còmics i triga més a fer cinema. Però estic segur que farem més pel·lícules".