«Som fills del premi de l'ARA i del 'Vinyetari'»

BarcelonaEl 2017, el gestor cultural Lluc Silvestre va demanar una excedència de la seva feina a l'Institut Ramon Llull per treballar uns mesos com a voluntari en un festival de música marroquina, el Visa for Music de Rabat. “Havia arribat a aquell punt que portes vint anys fent una feina i encara et queden vint anys més i necessites aprendre coses diferents”, explica Silvestre, que era conscient que la jugada podia sortir-li malament. En aquest cas, es deia, “almenys em quedarà una història per explicar”. Cinc anys després, la història s'explica a Un os al Marroc, Premi València de Novel·la Gràfica 2021, publicat per Andana en el català original i també en castellà. Escrit per Silvestre i dibuixat per Ed Carosia, el còmic acompanya el protagonista –el mateix Silvestre– en un viatge de descobriment cultural ple de reflexions filtrades per la mirada analítica i encuriosida del guionista (antropòleg de formació) i l'exuberant festival de solucions gràfiques desplegat per Carosia. Una crònica apassionada i amena sobre les entranyes dels projectes culturals i la il·lusió i sacrificis que els fan possibles. Sens dubte, un dels còmics de no-ficció més estimulants del 2022.

Carosia és un dibuixant amb una sòlida trajectòria i fundador del segell Mamut de còmic infantil. Silvestre i ell es van conèixer quan van implicar-se plegats en la campanya per salvar l'escola dels seus fills, la Mar Nova de Premià de Mar. Però l'empenta clau per fer realitat Un os al Marroc va ser l'aparició del Premi ARA de Còmic en català, al qual es van presentar amb una historieta sobre un viatge anterior de Silvestre a Beirut. No van guanyar, però el còmic va aparèixer a Vinyetari (Norma, 2021), el recull dels millors treballs presentats. “Participar en el premi era com sortir a provar les cançons davant el públic –diu Carosia–. I aparèixer a Vinyetari va fer que el projecte agafés sentit”. “Com a equip artístic, som fills del premi de l'ARA i del Vinyetari, perquè ens va donar l'oportunitat de veure com funcionàvem junts”.

De convidat a treballador: un xoc "brutal"

A la historieta Beirut, més enllà de la música, Silvestre viatjava com a convidat a una fira musical del Líban; a Un os al Marroc, en canvi, té “la feina més feixuga i desagraïda”: preparar els transfers dels músics, lidiar amb problemes logístics i, durant el festival, apagar tres incendis diferents cada dia. “A Beirut hi vaig anar com a professional europeu acreditat, i al Marroc jo era el que rebia aquesta gent, alguns dels quals amb comportaments execrables i amarats de neocolonialisme”, recorda Silvestre, que reivindica la música “com una eina molt poderosa” per explicar el món i que volia mostrar un Marroc més enllà de les gel·labes, els tuaregs i el te. “No busquem l'exotisme sinó la vida real, celebrar la riquesa cultural, la llengua i l'empenta de la gent del sector cultural”, diu el guionista. Explicar tot això amb sentit de l'humor és fonamental per a Silvestre i Carosia; en aquest sentit, es reconeixen admiradors dels còmics de no-ficció de Riad Sattouf i Guy Delisle.

El tram final del còmic té un ritme trepidant i un regust gairebé èpic, amb l'equip posant-hi el coll durant jornades inacabables per muntar un festival amb grans problemes financers i d'organització. Un xoc “brutal” per a algú com Silvestre, acostumat als timings racionals de l'administració pública. “Al final les coses acaben sortint, però jo no ho sabia, només veia que allà no funcionava res”, recorda el guionista. “A mi em recorda com es fan les coses a Llatinoamèrica –apunta Carosia, que és argentí–. Jo vinc d'allà, de fer les coses sense un duro, lluitant perquè tiri endavant. M'hi reconec, en els marroquins. Ho passes malament i de vegades no surt bé, però el públic quasi no se n'adona perquè està disfrutant d'un espectacle i el plaer ho cobreix tot”.

Silvestre i Carosia ja treballen en un nou projecte: una novel·la gràfica per celebrar els 20 anys del grup La Pegatina. “Serà un llibre d'aventures, la història novel·lada de les experiències i anècdotes que ha viscut la banda en quatre dels països on han anat a tocar sovint”, explica Silvestre, que no perd de vista un altre objectiu: “L'assignatura pendent és el Premi ARA de Còmic. Ens hi tornarem a presentar... I guanyarem!”.