BarcelonaEl dibuixant britànic Raymond Briggs, un dels il·lustradors més aclamats de les últimes dècades, va morir dimarts als 88 anys, segons informa la seva família a través de l'editorial Penguin Random House. Briggs era molt conegut al Regne Unit per obres il·lustrades infantils com el conte El ninot de neu, adaptat a la televisió i el teatre, però també per obres dirigides al públic més adult, com Quan bufa el vent, commovedora novel·la gràfica del 1983 que examina els efectes d'un atac nuclear sobre Anglaterra des del punt de vista d'un matrimoni ancià.

Nascut a Wimbledon, al sud de Londres, el 1934, Briggs va estudiar belles arts abans de dedicar-se durant un curt període a la pintura i, posteriorment, a la il·lustració professional. De seguida van arribar els seus primers llibres infantils, com Peter and the Piskies, amb textos de la poeta Ruth Manning-Sanders. El 1973 va publicar la seva primera gran obra, El Pare Noel, que oferia una interpretació moderna i pròxima del personatge, amb un Pare Noel rondinaire que viu en una casa normal amb un gat i un gos. En aquesta obra Briggs s'allunyava del format tradicional del conte infantil en utilitzar vinyetes i bafarades més pròpies del llenguatge del còmic, un estil que va mantenir a partir d'aleshores.

El Pare Noel va tenir una seqüela, El Pare Noel se'n va de vacances, i una continuació espiritual: Fungus the Boogieman, del 1977, que repetia la fórmula amb un Home del Sac de classe obrera en plena crisi existencial que no veu sentit a la seva feina d'espantar els humans. En la seva obra següent, El ninot de neu (1978), Briggs es va alliberar del text per explicar sense paraules la tendra amistat entre un nen i el seu ninot de neu. La connexió del públic amb la història va ser instantània i és un dels llibres de Briggs amb més edicions internacionals. El 1982 es va convertir en un especial animat de mitja hora que, des d'aleshores, gairebé cada Nadal s'emet per televisió.

L'apocalipsi nuclear segons Briggs

Briggs va aprofitar l'èxit d'El ninot de neu per obrir-se a altres registres més adults amb obres com Gentlemen Jim (1980) i, sobretot, amb Quan bufa el vent (1982), la seva dramàtica i emotiva aproximació a l'apocalipsi nuclear. El dibuixant es va inspirar en els seus propis pares per crear la parella protagonista, els Bloggs, que segueixen amb confiança i optimisme les consignes i preparatius del govern per fer front a un atac nuclear i, després de l'impacte dels míssils, miren de mantenir una certa normalitat mentre la radioactivitat els va destruint per dins a poc a poc. Quan bufa el vent ha estat aclamada com una de les primeres grans novel·les gràfiques, amb un tractament adult i sensible de les problemàtiques socials pioner per a la seva època. El 1986 es va convertir en una magnífica pel·lícula animada dirigida per Jimmy T. Murakami, però també ha estat adaptada com a obra teatral i serial radiofònic.

Durant les dècades següents Briggs va alternar obres més adultes amb treballs infantils que, en qualsevol cas, no deixaven de ser personals, com la seva sàtira sobre la Guerra de les Malvines The tin-pot foreign general and the old iron woman, del 1984. Una de les obres més emocionants d'aquesta etapa és Ethel & Ernest, del 1998, publicada a casa nostra l'any passat per Blackie Books, extraordinari recorregut a través de la vida dels pares de l'autor des que es coneixen de joves fins que moren, que servia també a Briggs per retratar els anhels i preocupacions de la classe obrera britànica durant un dels períodes més convulsos i plens de transformacions de la seva història. Els dos últims llibres de Briggs, inèdits encara al nostre país, són les memòries Notes from the sofa, del 2015, en què l'autor revisa la seva pròpia vida a través d'anècdotes i records, i Time for the lights out, del 2019, crepuscular meditació sobre la vellesa i la mort.