Mor als 41 anys la il·lustradora Amaia Arrazola

BarcelonaLa il·lustradora Amaia Arrazola ha mort als 41 anys a Barcelona, la ciutat on la dibuixant basca s'havia establert feia anys i va desenvolupar la seva carrera professional. Arrazola era una de les il·lustradores més destacades de la seva generació, coneguda per llibres com l'homenatge a l'univers de Hayao Miyazaki Totoro y yo (Lunwerg, 2022) o el testimoni en primera persona sobre l'impacte de la maternitat El meteorito (Lunwerg, 2020), així com pels murals que va pintar al Japó, Madrid, Timisoara, Rabat o Barcelona, on va recobrir els 86 metres de la tanca del Mercat de l'Abaceria del barri de Gràcia.

Nascuda a Vitòria el 1984, Arrazola va estudiar publicitat a la Universitat Complutense de Madrid, ciutat on també va treballar com a directora d'art a l'agència de màrqueting McCann Erickson abans de marxar a Barcelona per estudiar a l'escola Elisava i reinventar-se com a il·lustradora personal i lliure. "Quan vaig arribar a Barcelona vaig pensar que estava de pas, que serien uns mesos, potser uns anys, i seguiria el meu camí –explicava al seu compte d'Instagram–. Però aquesta ciutat t'atrapa. M'han passat moltes coses precioses en aquest lloc, alguns dels meus millors amics són aquí, la meva filla és catalana..."

Un dels seus primers grans encàrrecs va ser decorar el metro de Madrid amb un mural, i poc després va desplegar una gran lona il·lustrada per ella sobre la madrilenya plaça d'Espanya per encàrrec d'una companyia telefònica. El 2019 va il·lustrar a la seva ciutat una de les parets del trinquet Los Astrónomos amb un homenatge a les dones pelotaris, i l'any passat va il·lustrar el cartell de les festes de Vitòria, la Blanca, amb un mosaic que representava la diversitat de participants de l'esdeveniment i que per a ella va ser "com tornar a casa".

Com a il·lustradora editorial va col·laborar en llibres com Corazón robot (Libros Stendhal, 2014), escrit per Iñaki Oliver, Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus (Lunwerg, 2014), escrit per Raquel Piñeiro, En el patio (Elkar, 2015), escrit per Arrate Egaña, i el llibre col·lectiu El futuro es femenino (Nube de Tinta, 2008), escrit per Sara Cano. Arrazola també va fer dissenys per a marques com Coca-Cola, Vans, Uniqlo o Nobel i va participar en el disseny d'unes sabatilles Nike.

La seva passió pel Japó es va concretar en el seu primer llibre en solitari, Wabi sabi (Lunwerg, 2018), que sorgeix de la seva estada a Matsudo gràcies a una residència artística. "Hi vaig anar amb la intenció de fer un dibuix al dia, de crear un diari visual en què donar cabuda tant al menjar, la ciutat i el caràcter de la gent com a les meves pors i inseguretats", assegurava. Dos anys després va arribar El meteorito. De cuando fui madre y todo voló en mil pedazos, sobre la seva experiència com a mare primerenca. "El llibre neix de la necessitat de cridar: «Continuo aquí» –explicava el 2020 a l'ARA–. Sentia que la meva personalitat de mare m’estava suplantant en tots els altres aspectes de la vida. I em vaig revoltar contra aquesta idea". Per a Arrazola la maternitat va ser, com explicava al llibre i en aquesta entrevista al Criatures, un meteorit: "Jo estava preparada per tenir una filla però no per convertir-me en mare".

La mort d'Arrazola ha tingut un gran impacte en la comunitat d'il·lustradors. Paula Bonet ha compartit a través del compte del seu taller, La Madriguera, imatges d'Arrazola i d'una trobada amb altres il·lustradors com Lyona, Conrad Roset i Chamo San. "Avui el món és molt més gris, més terrible –escriu Bonet–. Que aviat que has marxat, Amaia. A La Madriguera seguirem atresorant el teu record, aquí van quedar el teu afecte, la teva alegria, els teus llibres". També ha recordat Arrazola la il·lustradora valenciana María Herreros: "Després de 12 anys de companyonia i amistat hem coincidit en la maternitat que tan bé vas retratar al teu meteorit [...]. T'estimo, amiga, i avui no trobo sentit al món". Cristina Daura ha lamentat la notícia a Instagram ("Se'n va una gran companya i persona. Gràcies per tot, el temps i l'afecte") i Javirroyo li ha dedicat un dibuix com a homenatge ("Bon viatge, Amaia, un petó a tots els que t'estimen aquí").