Miller torna a empunyar les armes a ‘Xerxes’

Després d’anys de silenci, el retorn de Frank Miller no està sent gaire lluït en termes d’originalitat. Primer va ser el torn d’una seqüela de Dark Knight amb la col·laboració d’Azzarello, Kubert i Janson. Com era d’esperar tractant-se del duet Batman-Miller, la minisèrie va ser un contundent èxit de vendes, però va rebre crítiques molt desiguals. Miller visita ara un altre clàssic de la seva carrera, 300, amb Xerxes, la caída de la casa de Darío y el ascenso de Alejandro. 300 va ser una obra amb una estètica molt trencadora gràcies, en part, al seu format apaïsat i, alhora, molt polèmica pel seu fort contingut ideològic: la lluita d’uns pocs guerrers espartans defensors de la democràcia contra uns bàrbars que volen acabar amb els valors occidentals. En definitiva: la guerra de civilitzacions que tant obsessiona l’autor des de l’atac a les Torres Bessones. En el primer capítol (de cinc) de Xerxes, viatgem a l’època de la Primera Guerra Mèdica. En aquest cas, els herois no són els espartans sinó els atenencs, amb un paper destacat d’Èsquil -el pare de la tragèdia grega-, però el discurs és idèntic al de 300. En l’apartat artístic, més enllà de l’estil cada cop més esquemàtic de Miller, es troba a faltar la seva colorista habitual, Lynn Varley. A veure com va evolucionant aquest Xerxes, però tot sembla indicar que el millor del retornat Miller encara ha d’arribar.