El llibre que "no pretén quedar-se a les lleixes de còmic"
Comanegra publica 'Gaudí, la Sagrada Família i l'èxtasi', una biografia il·lustrada de l'arquitecte, publicada simultàniament en català, castellà i anglès
BarcelonaL'editorial Comanegra publica Gaudí, la Sagrada Família i l'èxtasi, un format híbrid entre còmic i llibre il·lustrat signat pel guionista madrileny Salva Rubio i l'il·lustrador argentí Agustín Comotto que arriba simultàniament en català, castellà i anglès: una fita històrica per a l'editorial barcelonina, que abans no havia publicat mai de manera simultània en tres llengües.
El projecte neix de la fructífera relació de Comanegra amb Comotto –havien col·laborat anteriorment amb un còmic sobre Joan Salvat-Papasseit– i de la recomanació de l'il·lustrador Oriol Malet, que va proposar Salva Rubio com la "persona idònia" per al llibre. Rubio ja tenia un projecte de còmic pur sobre Gaudí en fase avançada, fins i tot guionitzat, però va acceptar reconvertir-lo en aquest format híbrid per arribar a un públic més ampli. "No pretén ser un llibre que es quedi a les lleixes de còmic, és un llibre per a tothom", explica l'editor Jordi Puig. "Volíem creuar públics, fer una introducció de la vida i obra de Gaudí que fos vàlida per a foresters i catalans", afegeix Puig.
Un Gaudí mort que no vol marxar
La proposta narrativa trenca amb la convenció biogràfica. Un llibre biogràfic convencional sobre Gaudí començaria narrant la infantesa de l'arquitecte i acabaria amb la seva mort, però Gaudí, la Sagrada Família i l'èxtasi comença pel final. El guionista explica que és un homenatge a la pel·lícula El cel sobre Berlín de Wim Wenders. Gaudí es nega a abandonar el món fins que la Sagrada Família no estigui acabada. "El nostre Gaudí no vol morir, li creixen ales i diu: «Jo d'aquí no me'n vaig fins que no s'acabi la Sagrada Família»", explica Rubio. La narració recull tota la trajectòria vital de l'arquitecte, des de la infància treballant a la fàbrica de cotó, i més enllà de la vida de Gaudí arriba fins i tot a la recent incorporació de la torre de Jesucrist a la basílica, i converteix Barcelona en un tercer personatge de la història.
El gran repte d'Agustín Comotto era representar un personatge del qual gairebé no existeixen fotografies. "Dissenyar el personatge va ser com una arquitectura humana", destaca Comotto. La solució va venir, en part, de la pintura: la influència central de l'il·lustrador va ser Rusiñol, especialment durant la seva última etapa, com a homenatge a la Mancomunitat i la Renaixença. "Els colors de Gaudí no els inventa ell, i jo volia reflectir-ho", subratlla l'argentí. Rubio va dedicar entre tres i quatre mesos a documentar-se sobre Gaudí i a rastrejar testimonis dels seus deixebles, ja que el 90% dels diàlegs que apareixen al llibre són declaracions reals o atribuïdes a Gaudí. "Quan treballes un personatge, aixeques el vel de qui és. Amb Gaudí no. Continua sent un misteri per descobrir, però amb aquest llibre ens hi aproximem", admet Rubio.