L’humor negríssim i brillant d’Irene Márquez

La dimissió de bona part de la plantilla de dibuixants d’El Jueves arran de la censura editorial d’una portada crítica amb la monarquia va ser un trauma per a la revista del qual, sis anys després, segurament encara no s’han refet. Però en perspectiva també cal valorar el costat positiu de la debacle: obrir les portes del setmanari d’humor gràfic de referència a una nova generació d’autores, la majoria sorgida d’Instagram. Amb Mamen Moreu, Raquel Gu, Ana Belén Rivero, Maribel Carod i Marta Masana El Jueves no només guanya diversitat, també qualitat. L’última a incorporar-s’hi és Irene Márquez, que ja porta uns anys publicant a la revista tires, historietes i reportatges en vinyetes que l’editorial Autsider ha recopilat juntament amb una molt generosa selecció de material inèdit a Esto no está bien, que confirma l’autora de Granada com la gran revelació de l’humor gràfic espanyol, un diamant en brut de mala bava que xipolleja alegrement en els límits del bon gust marcant un perfil incorrecte en la línia de franctiradors com Paco Alcázar i Ivan Brunetti.

L’humor de Márquez no és negre, és negríssim i macabre, però sobretot molt divertit: una de les tires de la sèrie Te has pasado arrenca amb la panoràmica d’un autobús accidentat i tot de cadàvers escampats; després veiem el cos inert d’un nen en una bossa de cadàvers i, finalment, una policia comentant-li a una altra “Que bufó aquest! De debò que estic desitjant ser mare”. No hi ha res sagrat per a Márquez, que en només tres vinyetes deixa en xoc el lector amb sortides de to tan hiperbòliques que desencaixen la mandíbula. Val a dir que no sempre encerta el tret amb la mateixa punteria, però aquest és també un dels atractius d’Esto no está bien : observar l’evolució d’una autora en el procés d’acabar de definir el seu estil, experimentant i provant nous camins. Això ho subratlla la meravellosa edició en forma de caixa a l’estil de Building stories que ha fet Autsider aprofitant la varietat de formats dels treballs de Márquez per incloure-hi còmics de diferents mides, un desplegable, postals i un pòster. Així, l’humor gore de les tires de Te has pasado conviu amb els comentaris satírics dels seus reportatges per a El Jueves (un prodigi d’ironia i incorrecció) i el calaix de sastre d’historietes curtes d’Otros, que apunten registres molt interessants. Cal ser molt cec per no veure en Irene Márquez el futur de l’humor gràfic espanyol, sobretot del vessant més salvatge i punk.