Experiments visuals amb Cortázar com a excusa

La consolidació de la novel·la gràfica com a format noble ha propiciat una allau d’obres al voltant de la figura d’artistes universals que, moltes vegades, són només una evolució d’aquells clàssics il·lustrats en què les vinyetes complementaven el text de grans obres literàries. Cortázar, el còmic que Jesús Marchamalo i Marc Torices dediquen a la figura de l’escriptor argentí, transcendeix la condició divulgativa traçant un perfil biogràfic polièdric, una cronologia més vital que literària que incorpora materials periodístics -la famosa entrevista de Soler Serrano a TVE és un dels fils conductors-, apunts històrics i documents de la biblioteca de Cortázar, a la qual Marchamalo ja havia dedicat un llibre.

Però és el lluminós treball gràfic de Torices, gairebé autònom del guió i ple d’experiments formals, el que converteix el còmic en una obra enlluernadora i imprescindible. Tot i que Cortázar relati l’itinerari d’un escriptor des de la infància fins a la consagració literària, el més excitant del còmic és veure com es desplega en les seves pàgines el talent del dibuixant, com assimila la influència de Chris Ware i Oliver Schrauwen i fa servir els colors per enriquir els significats d’un text potser massa obsessionat per l’anècdota.