Com tots els nens que devoraven còmics de superherois durant els anys 80, el nord-americà Ed Piskor va créixer enamorat dels X-Men, a casa nostra coneguts com La Patrulla X. Les històries que Chris Claremont va escriure del 1975 al 1991, sempre acompanyat de dibuixants que donaven el millor que tenien i més (Dave Cockrum, John Byrne, Paul Smith, John Romita Jr, Jim Lee, etc.), van configurar el primer cànon marvelià posterior al big bang de Lee, Kirby i Ditko: un còctel prodigiós d’aventures, ciència-ficció i drames humans protagonitzat per un grapat de marginats que “lluitaven per un món que els odiava i temia”. Com resistir-se a la gran família mutant, potser l’última aportació veritablement memorable del gènere superheroic? Claremont, a més, va aconseguir un equilibri prodigiós entre èpica i intimitat, situant l’acció i les lluites en un context d’històries i relacions personals que, amb als anys, va assolir una gran complexitat, formant gairebé un univers propi dins Marvel.

I aquí és on entra Piskor, autor de prestigi del còmic independent que el 2015 va guanyar un Eisner per Hip hop family tree (Flowpress), la seva estupenda crònica en vinyetes del moviment hip-hop. Piskor, però, no havia oblidat la seva passió pels X-Men ni les milers de pàgines dibuixades de nen amb històries inventades de Lobezno, Kitty Pryde i Tempesta. Així que li va fer una proposta a Marvel: per què no tornar a explicar, a la seva manera i de forma resumida, els primers trenta anys de la sèrie? I el resultat és Grand design -títol original i més adient que La Patrulla X original -, una meravellosa carta d’amor als X-Men que transcendeix la seva condició de fan fiction per erigir-se com a experiment narratiu que superposa els codis de la novel·la gràfica i del còmic de superherois modern, jugant fins i tot amb els colors de punts de l’època. En el primer volum publicat, Piskor sintetitza magistralment l’etapa inicial del còmic, la de Kirby, Lee, Thomas i Adams, però contaminant-la de les idees sobre el passat dels personatges desenvolupades a posteriori per Claremont. L’obra, doncs, funciona com una cartografia de la genealogia mutant que serveix com a guia de nouvinguts i també per reinterpretar el material clàssic i donar-li una nova vida.