BarcelonaL’editor Laureno Domínguez va detectar fa un parell d’anys que alguns volums de la sèrie Calvin & Hobbes estaven esgotats. Quan va contactar amb l’agent internacional va descobrir-ne el motiu: l'editorial espanyola del còmic, Ediciones B –actualment dins de Penguin Random House–, no havia renovat els drets d’aquells títols. Era una oportunitat d’or que Domínguez no podia deixar passar, i no només perquè Calvin & Hobbes sigui un clàssic del còmic modern, sinó perquè ell mateix n'havia sigut l'editor quan treballava a Ediciones B i coneixia bé el potencial i la qualitat de l'obra. Així és com, per sorpresa, una petita editorial basca –però important en l’àmbit del còmic– ha pogut publicar les peripècies del petit Calvin i el seu tigre de peluix, una obra universal que ja porta més de 45 milions d’exemplars venuts.

Des del 27 d’octubre, El gran Calvin y Hobbes ilustrado torna a ser a les llibreries. El volum que publica Astiberri recull tires diàries i pàgines dominicals publicades entre el 5 de desembre del 1988 i el 7 de juliol del 1990. És, per tant, el segon volum cronològic de la sèrie que el seu autor, Bill Watterson, va publicar del 1985 al 1995. Pròximament arribarà Un mundo mágico, que recull les últimes tires i planxes dominicals, publicades entre el 20 de març i el 31 de desembre del 1995. Domínguez revela el perquè de començar la publicació pel segon i l’últim àlbum de la sèrie. "Són els primers que es van quedar lliures de drets –explica–. La intenció és publicar com a mínim els vuit volums amb tota la producció de Watterson, però hem d’esperar que caduquin els drets per poder comprar-los".

Quatre dels volums que publicarà Astiberri seran en format horitzontal i quatre en vertical. El ball de criteri formal no és cosa dels editors, sinó de la rebel·lió de Watterson contra la graella de vinyetes estàndard de les pàgines dominicals a la premsa nord-americana, un disseny modular que permetia als diaris alterar el format en funció de les necessitats d’espai. Watterson ho entenia com una agressió a la integritat de l’obra, així que el 1992, després d’un període sabàtic, va ignorar el format estàndard i va dissenyar la pàgina dominical de manera que fos impossible adaptar-la a altres formats. "Com que la sèrie era molt popular, els diaris es van veure obligats a empassar-s’ho i, a partir d’aquest moment, totes les pàgines dominicals de Calvin & Hobbes són horitzontals", explica Domínguez.

Una cal·ligrafia més fidel

El gran Calvin y Hobbes ilustrado comença amb un poema il·lustrat sobre els personatges, un dels continguts extra que Watterson va crear per als àlbums i que l’edició d’Astiberri conserva. L’àlbum manté la traducció (revisada) de Francisco Pérez Navarro, que va ser un dels editors de la primera edició espanyola de Calvin & Hobbes, la del segell independent La Colla de la Pessigolla. Com a novetat respecte a edicions anteriors, els llibres d’Astiberri tindran un paper de gramatge superior i una retolació que imita la cal·ligrafia de Watterson gràcies a una tipografia creada especialment per Fernando Fuentes, autor de les tipografies que utilitzen altres dibuixants de còmic com Paco Roca i Albert Monteys.

"Watterson és un autor molt expressiu en la retolació, així que vaig fer tres tipografies diferents, dues per als diàlegs normals i una de negreta més gruixuda per als crits, i cadascuna amb diverses variants per lletra –explica Fuentes–. Em vaig haver d’inventar algunes coses que Watterson no va fer mai, com l’obertura d’interrogació, els accents o la ñ, però estudiant la cal·ligrafia d’un autor pots imaginar com faria altres lletres o símbols". Amb la tipografia de Fuentes, la dissenyadora Alba Diethelm ha fet la retolació final i ha adaptat també les onomatopeies i altres elements de text dibuixats, sempre copiant les lletres originals i enganxant-les en la versió en castellà. Una feina meticulosa i feixuga, però el més fidel possible a l’obra original.

La nova edició de Calvin & Hobbes és, malauradament, una de les poques bones notícies que han tingut en els últims anys els fans de Bill Watterson, que des del final de la sèrie no ha tornat a fer còmics. En 27 anys només ha dibuixat el cartell de l'edició del 2015 del Festival d’Angulema i un cameo de Calvin i Hobbes en un parell de tires de la sèrie Pearls before swine, del seu amic Stephan Pastis. "Sembla que Watterson es dedica a pintar, però no ven les obres –apunta Domínguez, que no ha tingut mai contacte directe amb l'autor–. No és que sigui un ermità a l’estil de Salinger, simplement no li agrada gaire relacionar-se ni concedir entrevistes. Però es diu que els lectors deixaven àlbums de Calvin & Hobbes a la llibreria del seu poble i ell, quan hi anava, sempre els firmava".