Cultura
Còmic21/03/2022

Badalona vol reactivar el Museu del Còmic

El ministeri de Cultura podria cedir part del fons de l'Arxiu Lafuente per desencallar la posada en marxa del centre

BarcelonaDesprés de més d'una dècada paralitzat, el projecte del Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona podria reactivar-se si les dues principals institucions implicades, l'Ajuntament de Badalona i el departament de Cultura, arriben a un acord sobre el futur del centre. El museu porta 10 anys en via morta tot i la despesa de 3,4 milions d'euros que l'Ajuntament va fer per rehabilitar l'edifici de l'antiga fàbrica Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria (CACI), la seu prevista per al projecte. La Generalitat es va comprometre el 2010 a aportar vuit milions per concretar l'adequació interior i la museïtzació, però la crisi va congelar la inversió i els successius consellers de Cultura no han ni desencallat el projecte ni s'han decidit a enterrar-lo.

Ara, un actor inesperat podria provocar un moviment al taulell. Segons fonts del consistori badaloní, el ministeri de Cultura ha mostrat la seva predisposició a cedir a un futur Museu del Còmic part del fons de l'Arxiu Lafuente, una gran col·lecció de fons d'artistes moderns i contemporanis que inclou els arxius de noms clau de l'underground barceloní com Nazario, Montesol, Pepichek, Isa Feu i Roger. Quan el 2019 es va anunciar que l'arxiu de Santander comprava aquests fons es van disparar les alarmes per la fuita d'un patrimoni essencial per explicar una de les etapes clau del còmic a Catalunya, la del naixement de l'escena underground que es va articular a través de revistes com El Rrollo enmascarado i Star. L'Arxiu Lafuente també va adquirir el fons d'una publicació emblemàtica d'aquest període, la revista Ajoblanco.

Cargando
No hay anuncios

Entre l'underground i Bruguera

La posada en marxa del Museu del Còmic, doncs, podria servir perquè Catalunya recuperés un patrimoni fonamental que, segons afirmava Nazario el 2019, va marxar a Santander davant la deixadesa de les institucions catalanes. “L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat no s'hi van interessar gens –explicava el dibuixant–. En canvi, José María Lafuente es va interessar per tot el meu arxiu i per una quantitat d’obres rellevants dels anys 70”. La setmana passada, quan el ministeri va confirmar que estava ultimant l'adquisició de l'Arxiu Lafuente, el titular de Cultura, Miquel Iceta, ja va manifestar la voluntat de no concentrar tot l'arxiu en un sol centre: “La col·lecció és immensa i hem d'aconseguir que les obres estiguin a disposició de tothom. Cal un esforç perquè una part de les col·leccions puguin ser vistes en altres llocs d'Espanya”.

Cargando
No hay anuncios

Segons els experts, a la col·lecció permanent d'un futur Museu del Còmic caldria sumar-hi també l'arxiu d'originals de l'editorial Bruguera, que actualment està en mans del grup Prensa Ibèrica. Aquesta col·lecció, que consta de milers d'originals, és reclamada pels autors que van treballar a Bruguera i els seus hereus, que, tanmateix, veuen amb bons ulls la possibilitat de cedir una part a les institucions públiques per fer-ne difusió i fer valdre aquest patrimoni. Per la seva banda, fonts del departament de Cultura de la Generalitat han expressat l'interès per conservar i protegir el fons Bruguera i valoren la possibilitat d'actuar com a mediadors entre empresa i hereus. També estan avançades les converses amb Penguin Random House per la cessió del seu arxiu de publicacions de Bruguera, el qual la multinacional va adquirir el 2017 amb la compra d'Ediciones B.

¿Museu o centre de divulgació?

Si finalment el Museu del Còmic s'acaba materialitzant, podria no ser gaire diferent del projecte que es va dissenyar el 2010, quan tot plegat semblava qüestió d'un parell d'anys. El 2012, Ferran Mascarell, aleshores conseller de Cultura, ja va demanar una redefinició del projecte i el 2015 es va parlar de canviar-li el nom a Centre de les Arts del Còmic i la Il·lustració, inicials que coincideixen amb les de l'antiga fàbrica de l'edifici. El pla de museus presentat pel conseller Lluís Puig el 2017, de fet, descartava la creació d'un museu del còmic a Badalona, però mantenia la intenció de fer-hi un centre dedicat a la il·lustració i el còmic en què es fessin exposicions, xerrades i altres activitats divulgatives, potser delegant la conservació del fons en la Biblioteca Nacional. Segons càlculs de Patrimoni, el museu nacional inicialment projectat hauria requerit una inversió anual de dos milions d'euros. El CACI, en canvi, es plantejava com una versió més modesta i econòmicament viable. Tanmateix, la posició actual del departament Cultura és integrar el còmic en les col·leccions dels diversos museus públics que aposten per la historieta, i no en un sol equipament.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que l'edifici de l'antiga fàbrica està en bon estat –el 2017 es reformar la teulada i es va condicionar la planta baixa per fer-la visitable–, l'Ajuntament de Badalona fins i tot s'obre a la possibilitat d'oferir un altre espai de la ciutat que s'ajusti a l'última versió del projecte. “A Badalona, d'espais adequats no en falten –asseguren fonts municipals–. I a la fàbrica de la CACI se li podria trobar una altra utilitat”. L'ajuntament governat pel socialista Rubén Guijarro no descarta cap opció, fins i tot la d'impulsar la creació d'una fundació per incorporar al projecte la iniciativa privada i altres administracions com la Diputació de Barcelona o el govern espanyol, una idea que ja es va plantejar el 2013. Hi ha una reunió pendent entre el consistori badaloní i el departament de Cultura que podria ser clau per engegar –o potser enterrar– definitivament un projecte reclamat per tot el sector del còmic, per al qual l'espera s'està fent eterna.