Fa un parell d’anys, Sebastià Roig i Toni Benages i Gallard van obrir una veta inexplorada i plena de possibilitats en el còmic en català, sempre deprimit per l’escassetat de novetats i la poca varietat de registres. Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes, 2015) convertia l’escriptor i filòsof en investigador paranormal que s’enfrontava a sirenes, esperits i monstres lovecraftians en la Catalunya bohèmia i artística de principis del segle XX. Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (Males Herbes, 2017) repeteix la jugada d’agafar una figura històrica -Narcís Monturiol, l’inventor del submarí- i transformar-la en heroi d’acció vuitcentista.

Dels episodis curts i en blanc i negre de Pujols passem a una única història llarga a color que intenta evocar els jocs metatextuals de La lliga dels cavallers extraordinaris però que, essencialment, s’inscriu en els codis del còmic d’aventures juvenil -fins i tot a nivell estètic-, envoltant l’heroi d’arquetips del gènere com l’amic forçut, el vailet eixerit i la gitana amb poders esotèrics. Una parafernàlia aventurera i fantàstica que acaba convertint Monturiol en un secundari del seu propi còmic, sepultant el seu potencial com a inventor genial i Capità Nemo de la Costa Brava.