Víctor García Tur guanya el premi Casero de novel·la curta
‘Els romanents’ relaciona la vida d’un adolescent amb les revoltes medievals
BarcelonaFa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.
La novel·la breu de García Tur explica “la rebel·lió d’un jove amb els pares” a través de tres punts de vista: “Hi ha el dietari del noi, hi ha la mare que intenta entendre i acceptar el fill i, finalment, hi ha una sèrie de textos assagístics que parlen de revoltes medievals, mil·lenarisme, automortificació i moltes altres situacions peculiars”. La singularitat del llibre és que posa en relació el trencament adolescent -el personatge entra en una tribu urbana inventada- i aquells episodis de l’Edat Mitjana més extravagants. “Volia parlar dels càtars, però també de molts altres temes, com ara la rebel·lió anabaptista de Münster del 1534, en què la poligàmia va ser legal durant tot un any”, recorda.
Víctor García Tur es va presentar al Casero amb el pseudònim de John Ball, un dels líders de la revolta camperola que va tenir lloc a Anglaterra l’any 1381. “Des que vaig tenir la idea inicial per a la novel·la havia anat fent moltes proves, però no acabava de trobar la manera d’enfocar el tema -admet-. L’última vegada que m’hi vaig posar va ser a la primavera, i la clau de volta van ser els petits assajos medievals, que no deixen de ser una paròdia dels textos assagístics d’aquesta mena”. Els romanents és el tercer llibre de García Tur. Nascut a Barcelona el 1981, va debutar amb els contes de Twistanschauung, premi Documenta 2009, i el 2016 va publicar Els ocells -premi Marian Vayreda-, que partia d’una revisió de la pel·lícula homònima de Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del seu llibre desapareixien d’una part de la comarca imaginària de les Moles.
Un finalista bernhardià
El jurat del Casero -integrat per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert- ha triat Els romanents entre les 33 obres que s’han presentat al premi gironí. El llibre finalista ha sigut Lliçó d’anatomia, de Carles Lapuente, que rebrà 600 euros. “És un llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard -explica el jurat-. Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu els conflictes d’identitat, els dubtes i les giragonses que condueixen a la construcció d’una vida pròpia”.
Al llarg de gairebé quatre dècades de trajectòria, el premi Casero ha reconegut autors com Miquel Fañanàs (1982), Dolors Garcia i Cornellà (1985), Lluís Muntada (1988), Joan Daniel Bezsonoff (2003), Mònica Batet (2005), Muriel Villanueva (2011), Mar Bosch (2012) i Oriol Ponsatí-Murlà (2013). El guanyador del 2016 va ser Jaume Puig amb El veler magenta.