BarcelonaAbans de morir, Franz Kafka va deixar anotat que, de tot el que havia escrit, només desitjava salvar-ne unes poques narracions. Volia mantenir, per exemple, la novel·la breu La metamorfosi, el recull de contes Un metge rural i alguns relats esparsos com A la colònia penitenciària, La condemna i El fogoner. Per reivindicar la voluntat de l'autor, Quaderns Crema va aplegar tots aquests textos en el volum Narracions (2000), traduït per Joan Fontcuberta. El director artístic del Gran Teatre del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, ja havia llegit el volum temps enrere, però l'ha recuperat aquest estiu arran del centenari de la mort de Kafka. "Acostar-se als seus contes significa, d'alguna manera, revisar la condició humana", diu Garcia de Gomar, que recomana "llegir i rellegir" l'obra de Kafka.

Les Narracions són "un compendi de joies de ficció molt afinades, salvades de la destrucció imposada pel mateix autor, que ens ensenyen les complexitats de l'ànima". "Kafka ens fa tornar als esdeveniments terribles del segle XX, que han marcat les ferides del nostre present", afegeix el director del Liceu, que va descobrir els relats de Kafka a través de Josefina la cantant, un conte molt musical, que narra la història d'una rateta que és considerada una diva, malgrat que en el seu poble de ratolins el cant desperta més aviat indiferència. Kafka contraposa així la lucidesa de l'artista amb la mediocritat de les masses, absortes en qüestions merament terrenals. "És una història fascinant, que cal interpretar com una utopia social i política en què la Josefina representa el pretext per trobar-se junts, en comunitat, i crear vincles", explica Garcia de Gomar.