BarcelonaEl mes de desembre del 1992, quan l'URSS acabava de desintegrar-se, la periodista Olga Merino va fer les maletes per instal·lar-se a Moscou, on va acabar passant cinc anys. "La meva intenció era anar-me'n a algun país llatinoamericà, però vaig canviar de plans quan la corresponsalia de Moscou va quedar lliure", recorda. Aquella experiència va donar desenes de cròniques i reportatges per a El Periódico. "Paral·lelament, i com he fet sempre, anava omplint llibretes amb tot el que veia, les semblances i diferències amb el que coneixia. També el que llegia: la literatura m'explica el món, i més la d'un país tan complex com Rússia", afirma.

Tres dècades després del periple –i d'haver publicat novel·les com Perros que ladran en el sótano (Alfaguara, 2012) i La forastera (2020)–, Merino ha rellegit el material de les llibretes i n'ha fet una tria que porta per títol Cinco inviernos. Les passejades per la ciutat i les entrevistes conviuen amb l'aprenentatge de la llengua russa i les lectures de clàssics com Lev Tolstoi, Borís Pasternak, Anton Txékhov i Nikolai Gógol. L'autor d'Ànimes mortes i fundador de la literatura russa moderna era ucraïnès. En un fragment que Merino selecciona de la novel·la de Gógol es pot llegir que el rus és un "poble impetuós", "una terra on no agraden les mitges tintes i que, plana i regular, s'estén per mig món". "Hi ha molts autors d'origen ucraïnès que han estat fagocitats per la literatura russa –comenta–. Penso en Mikhaïl Bulgàkov, Vassili Grossman i Irène Némirovsky, per exemple". Entre els mèrits de l'olfacte literari de Merino hi ha el d'haver reconegut el talent de Varlam Xalàmov molt abans que es publiqués, primer en castellà a Minúscula, més tard en català a Días Contados. "No podia amb Arxipèlag Gulag, de Soljenitsin, però en canvi m'al·lucinava Xalàmov, perquè escrivia des de dins, sense floritures ni digressions, després d'haver passat gairebé vint anys presoner del gulag soviètic".

Una visió estoica i tràgica de la vida

"Tots els que hem viscut a Rússia durant una temporada llarga desenvolupem la síndrome d'Estocolm –assegura l'autora–. Hem viscut les mateixes dificultats que els russos i hem après a mirar-nos el món amb la seva visió, estoica i sovint tràgica". Olga Merino va viatjar a Txernòbil el 1996, deu anys després del desastre nuclear, per escriure'n una sèrie de reportatges. "Les mesures profilàctiques són pràcticament inexistents –escriu al dietari–. Fins i tot el vigilant de la central ens diu, fent broma, que un bon trago de vodka ho crema tot, que no ens preocupem, que si ells no han mort a nosaltres no ens pot passar res dolent".

Cinco inviernos es llegeix amb el cor encongit després de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. "Quan al febrer van començar els moviments de tropes i tothom es va començar a preguntar si hi podia haver una guerra, jo responia que era impossible –diu Merino–. Són pobles germans. I no ho dic en el sentit que m'alineï amb Rússia, sinó per remarcar que els dos països tenen una història i una cultura compartides. Als anys 90, amb la caiguda de l'URSS, els ucraïnesos també van patir una gran pobresa i hi va haver molt de lladronici. Ucraïna és una terra dissortada, i el que hi està passant em trasbalsa. Els primers dies de la guerra vivia obsessionada, totalment pendent de l'última hora".

Olga Merino defineix Vladímir Putin amb contundència: "És un monstre, hi ha algun element de pèrdua de raó, a l'hora d'ordenar la invasió. Ucraïna és un estat sobirà i té dret a demanar el que vulgui, però bona part del món ha ignorat Rússia durant els últims 30 anys i ara reclamen que se'ls faci cas".

Entre les entrevistes més corprenedores que recorda l'autora de Cinco inviernos hi ha la que va fer a Ernst Kan, supervivent d'un experiment nuclear el 1954 (que va involucrar 44.000 soldats soviètics). Kan va perdre tota la dentadura als 27 anys. Als 65, vivia amb un únic pulmó i el fetge fet pols. "No em vull ni imaginar què pot arribar a passar si en aquesta guerra d'ara s'hi barregen armes nuclears –diu Merino–. Tampoc m'atreveixo a pronosticar un final del conflicte. La fractura cultural, social i política ja està feta".