BarcelonaEl 1937, quan tot just acabava de fer 30 anys, Varlam Xalàmov va ser condemnat a cinc anys de treballs forçats a Kolimà, la regió aïllada a l’extrem nord-est de Rússia on anaven a parar dissidents del règim soviètic durant l’estalinisme. D’aquesta experiència traumàtica -que es va acabar allargant fins al 1951- en va sortir dècades més tard Relats de Kolimà, una de les obres literàries més importants per aproximar-se al gulag, institució penitenciària escampada per tota la Unió Soviètica per on van passar més de divuit milions de persones: hi van morir més d’un milió d’interns.

“Relats de Kolimà està dividit en sis volums, i a Rússia el més conegut és el primer, que vaig llegir d’adolescent i em va impressionar molt, perquè pensava que tots els problemes que pogués tenir jo eren una tonteria si els comparàvem amb la fam extrema, les temperatures de cinquanta graus sota zero i les jornades laborals de setze hores que els presoners havien de suportar”, recorda la poeta i traductora Xènia Dyakonova, que juntament amb José Mateo ha traslladat al català tres dels sis llibres de Xalàmov. El primer va aparèixer a Días Contados el 2013. Cinc anys després han arribat, en un únic volum de més de 800 pàgines i a la mateixa editorial, el segon i tercer recull, La riba esquerra i El mestre de la pala. “Xalàmov deia que la seva intenció era escriure un document impregnat d’emoció -diu Dyakonova-. En bona part dels relats del segon i tercer llibre es nota que ell és protagonista de moltes de les històries. Potser hi ha una voluntat narrativa menys evident que al primer. S’ha donat una importància especial al projecte de Xalàmov perquè sabem que hi ha una realitat viscuda. L’autor hi va passar una part important de la seva vida: el fet que aquestes històries estiguin basades en la seva pròpia experiència, una experiència tan dolorosa, els dona més valor”.

La necessitat de supervivència

Quan va arribar a Kolimà, el 1937, Xalàmov ja tenia experiència en el gulag: vuit anys abans -quan en tenia 22- havia sigut enviat tres anys a Vitxerà, al nord dels Urals, “acusat de ser membre d’una organització trotskista i d’haver contribuït a la difusió del testament de Lenin, que deixava molt malament Stalin”, explica Dyakonova. La traductora recorda una de les idees centrals dels Relats de Kolimà : “Per més intel·lectual que hagis sigut abans d’entrar en un camp, un cop ets allà tot desapareix i només queda la necessitat de supervivència”. Esmenta, en aquest sentit, el conte L’inconvers, on el narrador explica l’amistat amb la responsable de pràctiques de medicina interna, que li dona els Evangelis perquè els llegeixi i aprengui a valorar el missatge de Jesucrist. “Amb els Evangelis a la butxaca, només pensava una cosa: si hi hauria sopar per a mi aquell dia”, escriu Xalàmov.

A diferència del que va passar amb un altre supervivent del gulag, Aleksandr Soljenitsin, que va guanyar el premi Nobel de literatura el 1970 gràcies a llibres com Un dia d’Ivan Deníssovitx (1962) i El pavelló de cancerosos (1968), Varlam Xalàmov va publicar algunes de les narracions de Relats de Kolimà en “revistes d’emigrats russos a Alemanya i els Estats Units a la dècada dels 60 i 70, i la primera vegada que van aparèixer en format llibre va ser el 1978 a Londres”, tal com explica Dyakonova. Mort el 1982 a Moscou, Xalàmov mai no va veure publicat tot el projecte, que va veure la llum en els sis volums actuals entre el 1988 i el 1990, “en plena perestroika, quan començava a córrer una mica d’aire fresc”.

Dyanokova, poeta, crítica literària i traductora, treballa actualment en una nova versió catalana d’ El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov, que publicarà Proa el 2019, i està disposada a continuar traduint Xalàmov. En castellà, Relats de Kolimà estan publicats a Minúscula, traduïts per Ricard San Vicente, i l’últim volum va aparèixer tot just l’any passat. “El valor literari del llegat de Xalàmov és innegable -diu Dyakonova-. Un altre presoner per dissidència, Andrei Siniavski, autor de llibres com Passejades amb Puixkin, va donar una imatge increïble per explicar els Relats de Kolimà: recordava una llegenda segons la qual els presoners haurien barrejat uns quants dits enmig d’un carregament de fusta que enviaven a Anglaterra perquè els anglesos veiessin quin era el preu que havien pagat per fer aquella feina. Sembla que quan la reina ho va saber va decidir trencar el comerç amb l’URSS. Els relats de Xalàmov són els dits ensangonats que han arribat arreu del món. Són senyals que l’escriptor va enviar directament des de l’infern”.