BarcelonaQuè passa amb la narrativa alemanya actual? Ni el mateix Daniel Kelhmann en sap donar una resposta. La qüestió és que, trencant amb l’ensopiment d’una literatura escorada cap a les fondàries de la reflexió, Kelhmann ha sortit com un bolet amb les seves aventures que fan pensar més en la narrativa anglosaxona, amb la qual s’identifica. Va començar amb El mesurament del món (Angle Editorial), traduïda a més de quaranta idiomes i adaptada al cinema per Detlev Buck el 2012, en la qual hibridava gèneres per endinsar-se en la vida de dos personatges cabdals a les Germànies: el naturalista i explorador Alexander von Humboldt i el matemàtic i astrònom Carl Friedrich Gauss. “No em considero autor de novel·la històrica i em vaig prometre que no en tornaria a escriure més, però aquest període previ a la Il·lustració m’interessava molt i vaig trencar la promesa”. El resultat és Tyll (Penguin Random House), una novel·la èpica que retrata un personatge llegendari del folklore alemany: Tyll Ulenspiegel, una mena de bufó i artista irreverent. “En aquella època, al segle XVII, la gent no viatjava habitualment, però en canvi els artistes, els rodamons, sí, i per això em va interessar aquest personatge que també és present a les llegendes a Holanda i França, però sempre enfocat com a personatge infantil per les seves pallassades. A mi m’interessava més aviat el seu costat malvat i asocial”. Aquí és quan ens ve la imatge de l’esgarrifós Joker intepretat per Jack Nicholson. “De fet, és un personatge present avui, en la cultura pop. És un personatge intel·ligent però té un costat fosc que em fascina, és un sociòpata”.

Tot i que la trama, de caràcter èpic, tal com exigeixen les millors novel·les picaresques, transcorre en aquest segle tan allunyat, que es debat entre l’Edat Mitjana i la Moderna, el també doctor en filologia germànica ressalta molts paral·lelismes amb l’actualitat. D’una banda, equipara la Guerra dels Trenta Anys amb la de Síria, i de l’altra, estableix els lligams entre la invasió de pamflets que va suposar la invenció de la impremta i el “caos” que va provocar, amb les xarxes socials que avui dia generen -diu- una “gran confusió”. “Ideològicament, en les dues èpoques hem hagut de fer front a una propaganda desaforada i necessitem temps per assumir-ho i pair-ho”.

Kelhmann confessa que s’ha divertit molt escrivint aquesta novel·la -i això es nota en la seva entretinguda lectura-, sobretot per la immersió que ha fet en una època en què la màgia i la superstició estaven a l’ordre del dia. En aquest sentit ha respectat la cosmovisió d’aquell segle, revisant curosament cadascun dels conceptes que hi apareixen. A banda, s’ha esplaiat amb el realisme màgic i, per exemple, hi fa aparèixer un burro que parla. Ara bé, tota la part relacionada amb la bruixeria, se l’ha pres molt seriosament. “En aquest tema no volia posar-hi gens de folklore perquè a tot Europa van morir més de cent mil persones a mans de la Inquisició”. La llengua que ha utilitzat és moderna però el to, el ciment, és totalment d’època.

Després del mig milió d’exemplars venuts a Alemanya, ja hi ha un projecte per dur Tyll a la gran pantalla: “És un món que m’interessa i he escrit guions. En les quatre adaptacions de les meves novel·les he viscut diverses experiències, però sempre respecto el director”. L’última, You should have left (títol que publicarà Random House), serà un film dirigit per David Koepp, amb Kevin Bacon i Amanda Seyfried: “Aquí sí que no hi he treballat!”