El tresor inèdit i íntim de Víctor Català

BarcelonaL'any passat, en ple confinament, les editores Agnès Prats i Blanca Llum Vidal anaven i venien de l'arxiu Víctor Català, a l'Escala, amb un salconduit de Club Editor. Des del 2019, l'Alfolí de la Sal acull els manuscrits, correspondència, obra pictòrica i documents personals de l'escriptora. Ha calgut que passessin més de 120 anys des que Català –pseudònim de Caterina Albert– presentés el seu primer i controvertit monòleg, La infanticida, als Jocs Florals d'Olot, perquè el seu fons hagi estat "a l'abast del públic", recorda Prats. Ha estat gràcies a l'accés als documents que les editores han pogut tornar "a les versions originals dels textos publicats", però també han localitzat "documents inèdits". La primera gran troballa ha estat Fòssils, els disset primers textos que encapçalen la nova versió de Mosaic (Club Editor, 2021). Sumen un centenar de pàgines i l'escriptora hi evoca la infantesa i alguns records familiars, a vegades nostàlgics i idíl·lics, en altres casos amb un punt trasbalsador.

Publicat per primera vegada el 1946 per la Llibreria Dalmau, a Barcelona, Mosaic té "un valor particular en la història de la literatura catalana", recorda Maria Bohigas, de Club Editor, "perquè va ser el primer llibre aparegut en català després del gran tall de la guerra". Català, que tenia llavors 77 anys, inaugurava una nova etapa després d'una llarga trajectòria com a contista –que arrenca amb Drames rurals (1902)– i de publicar novel·les com Solitud (1905) i Un film (3.000 metres) (1926), primer títol que Club Editor va recuperar de l'escriptora, el 2015, i que va esperonar una nova edició de tota la seva narrativa breu en tres volums (entre el 2018 i el 2019), precedida per l'antologia De foc i de sang (2017). En paral·lel, Vitel·la n'ha recuperat la poesia a través del Llibre blanc i Lo cant dels mesos.

Colar un gol a la censura franquista

"En tot aquest temps hem anat reconstruint l'obra de Català al marge de Solitud –recorda Blanca Llum Vidal–. Un film(3.000 metres) havia tingut una recepció més aviat negativa a l'època, i els últims llibres de contes, Vida mòlta [1950] i Jubileu [1951] havien quedat molt a l'ombra. Com més textos llegeixes d'ella, més et sorprèn. Aquest és un dels punts que la converteixen en una gran escriptora".

En el cas de Mosaic, va "colar un gol a la censura franquista" presentant un volum "d'impressions literàries sobre temes domèstics". Rere la descripció dels animals que s'estimava, de la casa on vivia i d'alguns familiars hi ha capítols com Les pintures rupestres, on explica les conseqüències del dibuix que va guixar de petita a la paret del menjador de casa: el pare, que era "instintiu" i "quan se desfermava no tenia aturador" li pega "de debò", i també reben les minyones i l'àvia.

Quan va aparèixer el 1946, Mosaic era la tercera part d'un projecte que havia d'incloure dos volums més, el primer i el segon. Mai van veure la llum, però gràcies a la feina prèvia d'inventariar l'obra per part de Benjamí Bofarull, parent de l'autora, i de l'estudiosa Irene Muñoz Pairet, els volums podran aparèixer a Club Editor. "Mosaic 2 portarà per subtítol Encunys, i inclourà homenatges a artistes i escriptors que van influir Víctor Català –diu Agnès Prats–. Hi parla d'Ibsen, de Maragall, de Ruyra, de Maria Montessori, de Dolors Monserdà, de Gaudí i de Narcís Oller, entre d'altres". El primer volum, Vibracions, inclourà "la part més heterodoxa del conjunt, des de pròlegs, articles i discursos fins a la vivència d'un bombardeig a Barcelona, la crònica d'un viatge a Roma o el record de com va començar a escriure". Els textos dels tres volums, escrits entre 1901 i 1949, permeten furgar en el jo desconegut de l'escriptora com cap altre llibre seu. "A l'arxiu hi hem trobat més coses... –avancen Prats i Vidal–. Hi ha inèdits molt interessants. Però no farem cap espòiler, oi?"