BarcelonaL'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat Tres novel·les analògiques (Quaderns Crema), un nou volum que aplega les obres La primera pedra, L'instint i Sentimental, i que també conté un pròleg inèdit. En aquest pròleg, l'autor explica la seva predilecció pels contes, els quals ha pogut encabir de forma més natural a la seva vida, amb diferents títols publicats al llarg dels anys. "La novel·la és monògama i el conte polígam", ha assegurat en una trobada amb diferents mitjans que recull l'ACN, i ha afegit que una novel·la requereix més temps i dedicació. Pàmies també ha reconegut que el llibre ha estat per a ell un exercici "de memòria" en què s'ha reconegut més amb "l'escriptor" que no pas amb la "persona" de llavors.

Segons Pàmies, agrupar les tres novel·les en un sol llibre ha estat una decisió més aviat editorial. Per un costat, per facilitar que els tres títols no quedessin descatalogats en algun moment, però també per reivindicar aquesta faceta de l'escriptor, molt més conegut pels contes que no pas per les novel·les. De fet, Pàmies ha deixat clar que el que relliga les tres novel·les és només "l'autor i el moment", ja que totes tres estan plantejades de forma diferent.

Els tres títols escollits són La primera pedra, publicada el 1990; L'instint, que va sortir dos anys després, el 1992; i Sentimental, que va arribar a les llibreries el 1995. Més de tres dècades després de la primera, tornar a visitar-les s'ha viscut com una mena "de viatge al passat" per descobrir un autor amb "una energia diferent". "Entre les coses que m'han sorprès hi ha el fet que era un escriptor més estricte pel que fa a l'estil —ha admès Pàmies—; no m'esperava descobrir que amb els anys he guanyat llibertat".

En paral·lel, Pàmies ha volgut destacar el paper que va tenir l'escriptor Quim Monzó per als autors de la seva generació, als quals va obrir un camí. "Va renovar un model de llengua que no existia i el va omplir d'un públic. No tenia la pretensió de ser modern, però ho va ser totalment i en l'actualitat el trobo a faltar", ha dit.

Una introducció sobre bones i males experiències

A la nova edició de les tres novel·les s'han realitzat petites correccions i s'hi ha incorporat un pròleg escrit pel mateix autor l'octubre del 2024, en què parla de les bones i males experiències que ha tingut amb la novel·la i com, sovint, l'absència d'aquest gènere l'ha portat a fer trames que han funcionat molt bé per als contes. També ha reflexionat sobre les necessitats que van acompanyades de la novel·la, com per exemple tenir temps. "La novel·la és més gelosa, possessiva... en canvi, el conte és més promiscu, i això en el seu moment va fer que el pogués encabir millor dins de la meva vida personal", ha explicat, i ha posat d'exemple el naixement dels seus fills.

El pròleg de Tres novel·les analògiques recull alguna experiència fallida, com la que va tenir l'autor amb una novel·la que s'havia de dir Ens estem coneixent i que va acabar eliminada, però de la qual van sortir algunes idees per a un recull de contes que sí que va publicar: L'art de portar gavardina (2018). Pàmies té moltes ganes de continuar escrivint i la sensació que encara li queden moltes coses per dir. "Si puc escriure una novel·la que em convenci, l'escriuré, i de contes també en continuaré fent", ha assegurat. En aquest sentit, ha dit que durant els darrers anys ha anat escrivint textos sense saber si eren contes o novel·les, i que depèn de moltes coses en què s'acabin transformant al final.