Llegim 30/03/2021

El realisme compromès perd la veu d'Estanislau Torres

Amb 'La derrota' va guanyar el premi Sant Jordi el 1965

2 min
L'escriptor Estanislau Torres, en una imatge d'arxiu

Barcelona"Mai vaig pensar que seria escriptor, si es pot dir que ho soc –recordava Estanislau Torres el 2010, dos anys després de publicar el seu primer llibre de poesia, Al vol (Pagès, 2018), després d'una llarga trajectòria com a narrador–. Vaig començar a publicar articles sobre excursionisme en un temps en què el catalanisme es podia expressar des d'aquest món i des del sardanisme. Més tard em vaig presentar a concursos de contes". La modèstia de Torres, que va néixer al barri del Poble-sec barceloní el 1926 però va passar gran part de la vida al Clot i el Guinardó, li impedia presumir dels dos premis literaris que va aconseguir, el Víctor Català de contes amb La xera (Selecta, 1962) i el Sant Jordi de novel·la amb La derrota (Selecta, 1966).

La seva obra narrativa, caracteritzada per un llenguatge planer i per l'experiència traumàtica –com en tants companys de generació– de la Guerra Civil, s'emmarca en el realisme compromès que, sobretot a la dècada dels 50 i dels 60 del segle XX, van conrear autors com Josep Maria Espinàs, Joaquim Carbó, Maria Beneyto, Víctor Mora i Baltasar Porcel. "Vaig patir molt la guerra –explicava l'autor–. Em va afectar. Hi vaig veure escenes molt dures... i vaig passar gana. Dos anys passant gana els recordes sempre. A vegades, a casa, no hi havia res per sopar". Dels quaranta llibres publicats al llarg de cinc dècades de trajectòria, Torres en va dedicar una desena al conflicte bèl·lic, amb títols com La batalla de l'Ebre (Nova Terra, 1971), La bossa de Bielsa (Destino, 1977) i La caiguda de Barcelona (Galba, 1978).

Excursionisme, dietarisme i literatura infantil i juvenil

Amb Foc a l'Albera, que va publicar la desapareguda editorial Laia el 1974, Estanislau Torres va fer la seva primera incursió en la narrativa infantil i juvenil, que va continuar amb Les coves de Postojna (El Mall, 1980), Minerva pensativa (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984) i Objectiu Heidelberg (La Galera, 1986).

L'afició per l'excursionisme de Torres va afegir a la seva producció els llibres sobre muntanya, entre els quals hi ha El Pirineu (Destino, 1970). A més del conreu tardà de la poesia, l'escriptor va donar a conèixer també dos llibres autobiogràfics, Quasi un dietari (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003) i Dia a dia (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006). Torres, que ha mort pocs dies abans de fer 95 anys, deixa una extensa i malauradament poc reivindicada obra, que a més de rebre guardons com el Sant Jordi i el Víctor Català en plena represa de l'activitat literària en català també va merèixer la Creu de Sant Jordi el 1999.

stats