BarcelonaLa màxima que diu que a la tercera va la vençuda s’aplica com un guant a Jordi Cabré (Barcelona, 1974). L’escriptor i advocat va quedar finalista del premi Sant Jordi el 2004 amb 'El virus de la tristesa', i el 2010 va tornar-ho a fer amb 'Després de Laura'. Enguany Cabré s’ha erigit guanyador de la 59a edició del guardó amb una història que reflecteix “com la ficció pot destrossar la nostra realitat”, explica l’escriptor. Aquest vespre ha rebut el premi a la gala de la Nit de Santa Llúcia, que Òmnium Cultural ha celebrat a Sabadell. 'Digues un desig' és un joc metaliterari que difumina la frontera entre ficció i realitat fins a fer-la pràcticament imperceptible. “Als escriptors de ficció sempre se’ns pregunta quina part de veritat hi ha als llibres –assenyala Cabré–. Hauria de ser al revés:s’hauria de demanar als autors de no-ficció quina part és mentida, perquè segur que n’hi ha”.

La història té un punt de partida inquietant. “Imagineu-vos que un dia qualsevol entreu en una llibreria i us trobeu a la pila de novetats una autobiografia vostra que ni heu escrit ni coneixíeu fins ara”, explica l’escriptor. Però el trasbals per al protagonista –un escriptor d’èxit– no s’acaba aquí, perquè “el que posa a l’autobiografia el perjudica molt”, ja que parla, segons Cabré, “d’un amor inconfessable i perillós”. A partir d’aquí, Digues un desig pren forma de thriller psicològic per empènyer el lector en un espiral literari que fa qüestionar-ho tot. “És literatura enjogassada, un joc de miralls carrollià”, avança un dels membres del jurat, David Guzmán. Cabré defensa que les novel·les sense ni una mica d’autobiografia no existeixen. “El protagonista s’assembla a mi, però no soc jo. Almenys jo no he matat ningú”, diu fent broma l’autor, que subratlla que “al final tot és autobiogràfic”.

Una Barcelona sense patriarcat

Digues un desig es mou entre dos plans geogràfics i temporals:Barcelona i Cadaqués, i el present i el 2026,en una Catalunya que s’ha allibertat del patriarcat i ja ha acabat la Sagrada Família. “És una obra que opera en diferents capes i que estableix diàlegs amb les diferents formes de creació”, assenyala Guzmán, que destaca “les referències a quadres i a la creació bíblica” i posa èmfasi en “l’ambició estilística” de la novel·la. Si bé el motor del llibre són les incògnites sobre l’autobiografia que persegueixen el protagonista, Cabré relata la història, segons Guzmán, “amb una prosa obsedida” i “un humor que a vegades és negre”. Rere la cortina d’enganys i les màscares dels personatges, la història és una reflexió sobre la identitat veritable i sobre el fet de teixir mentides per seduir algú. Digues un desig és el desè títol de Cabré, que també ha publicat llibres infantils com 'Em dic Jules Verne' (Parramon, 2012) i d’història com 'Ara que no ens escolta ningú' (Pòrtic, 2013).

Cabré inaugura una nova etapa del premi Sant Jordi, que arribarà a les llibreries el febrer de l’any vinent amb una tirada mínima de 15.000 exemplars. Amb el premi, l’escriptor s’endurà 60.000 euros i, a més, els diners generats pels drets d’autor, que poden ser una suma considerable tenint en compte que la novel·la acostuma a ser una de les més venudes de la temporada. El Sant Jordi es converteix així en el reconeixement més ben dotat de la literatura catalana (el premi Ramon Llull té una dotació de 60.000 euros, el Sant Joan de 35.000, el Prudenci Bertrana de 30.000 i el Josep Pla de 6.000). El premi d’Òmnium Cultural serà editat els propers tres anys per Enciclopèdia Catalana, que va guanyar un concurs obert a totes les editorials dels Països Catalans. Des del 1981 i fins a l’any passat, la novel·la guanyadora es publicava amb Proa, del Grup 62. El jurat del Sant Jordi, integrat per Maria Campillo, Míriam Cano, Fe Fernández, Ferran Gadea i el mateix Guzmán, ha reconegut Cabré entre 39 candidats. És un autor nascut a la dècada dels 70, fet que trenca la tendència dels últims anys de premiar algú de la generació dels 60. Entre els guardonats hi ha hagut Joan-Lluís Lluís, Pep Puig, Vicenç Pagès Jordà i Màrius Serra. Fins ara només l’han guanyat vuit dones. L’última va ser Carme Riera el 2003.