El premi Biblioteca Breve 2025 descobreix una nova veu, Benjamín G. Rosado
El periodista i crític debuta amb la novel·la d'aventures 'El vuelo del hombre'
Barcelona"Aquesta novel·la té diversos orígens, però el primer va ser una vocació precoç d'escriure que, tanmateix, no trobava el moment per créixer", explicava Benjamín G. Rosado (Àvila, 1985) aquest dijous al migdia al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu amb motiu de la concessió del 67è premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, gràcies a la seva primera novel·la, El vuelo del hombre, en què el periodista, crític i gestor cultural es pregunta com pot la ficció canviar l'argument de les nostres vides. "No he escrit fins ara per un problema de falta de temps, en el meu cas, sinó d'actitud: a casa la literatura sempre ha estat una cosa molt seriosa i jo no em sentia capacitat per interpretar aquest paper", ha continuat Rosado, que per construir aquesta història va agafar-se un any sabàtic i va voltar per alguns dels escenaris de la novel·la, des de Nova York fins a Buenos Aires i la selva amazònica. "Tot això ho vaig fer per no escriure res sobre la meva pròpia peripècia", ha precisat, per evitar qualsevol vincle amb l'autoficció. I ha descrit la història com "una novel·la bizantina", fent referència a alguns elements crucials del llibre, com ara "les aventures i l'amor".
El protagonista d'El vuelo del hombre és Diego Marín, un jove filòleg que es dedica a recopilar històries, retalls i converses amb l'esperança d'acabar construint una novel·la marcada per les connexions fortuïtes i la casualitat, premissa argumental que podria recordar un dels autors de Seix Barral, editorial on apareixerà el llibre aquest març, l'enyorat Paul Auster. A l'inici d'El vuelo del hombre, Diego Marín no passa per un gran moment vital, perquè després d'un primer èxit, i instal·lat a Nova York, prova de continuar amb penes i treballs amb la seva trajectòria literària. La ficció començarà a canviar-li la vida el dia que el seu editor el convidi a viatjar fins a un poble perdut de l'Amazones, seguint la pista d'una història que sembla treta de l'últim capítol de la primera novel·la del protagonista. Aquest és l'inici d'un seguit de peripècies que Pere Gimferrer, membre del jurat, ha descrit com a "singulars, que denoten un món propi per part de l'autor". La novel·la és també "un trencaclosques i un joc de miralls entre la trama i l'escriptura d'una novel·la per part del seu protagonista —ha continuat Gimferrer—. Però no és un llibre gens teòric i es llegeix amb agilitat, perquè la paraula literària no neix de la teoria, sinó que la teoria neix de la paraula".
Benjamín G. Rosado també ha trigat tant a escriure la seva primera novel·la perquè durant anys ha format part de l'equip de redacció d'El Cultural. Com a periodista freelance ha treballat per a El Mundo, Scherzo, Esquire i Vanity Fair. Rosado, que és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid, també ha exercit esporàdicament de negre literari i de speech writer per a diverses editorials. "Aquestes últimes feines m'han permès trobar el forat per escriure una història llarga com la de la novel·la", ha admès l'autor.