El premi Anagrama descobreix una nova veu: Andrea Genovart

BarcelonaA punt de fer 30 anys, Andrea Genovart (Barcelona, 1993) debuta en la novel·la amb Consum preferent i ho fa amb premi: Consum preferent s'endú el vuitè premi Anagrama de novel·la. Després d'un 2022 en què va quedar desert, el premi, dotat amb 12.000 euros i al qual s'havien presentat 92 originals, tornarà a descobrir una veu jove i sorprenent, com ja va passar amb Pol Guasch (Napalm al cor), Núria Bendicho (Terres mortes) i Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla), noms que formen part de la nòmina del premi al costat d'escriptors amb més trajectòria com Anna Ballbona, Llucia Ramis, Tina Vallès i Albert Forns.

Consum preferent –que es publicarà a finals de març en català i a la tardor en castellà– és una novel·la sobre una generació que voreja la trentena i mira de sobreviure en una ciutat que fa aigües i amb feines precàries. Barcelona és el marc. La protagonista és una "jove que aprèn a suportar el seu propi infern i el dels altres, sense maquillar els pensaments sòrdids i els pensaments indignes", ha assenyalat Imma Monsó, membre del jurat. En destaca també "les escenes hilarants", el fet que "manté autoconsciència de les contradiccions de la pròpia vida, que també la irrita" i que aborda la "soledat essencial de totes les persones", en especial dels joves. És una "veu fresca, àcida i lúcida, una autora amb una oïda finíssima per captar la parla generacional que l'envolta".

La novel·la, protagonitzada per l'Alba, està escrita en català amb interferències del castellà i de l'anglès, "pel principi de versemblança", ha justificat l'autora, que pretenia plasmar la Barcelona actual. Per això, amb la voluntat de mesclar tons, registres i ideologies, Consum preferent també reprodueix whatsapps, correus electrònics, etiquetes i converses de telèfon. "La veu de l'Alba és contradictòria, neuròtica i inconclusa, com si en l’intent de ser un embut es convertís en un colador", diu Genovart, que és llicenciada en teoria de la literatura i màster en gestió cultural, i treballa en comunicació al sector editorial.

L'autora parla d'una protagonista que en principi sembla "que tingui el privilegi de triar però en realitat es tracta d'una il·lusió". Té una visió "escèptica i cínica perquè res li agrada" però a la vegada "l’entorn li demana posicionar-se de forma absoluta i coherent", cosa que li causa una gran angoixa: "No pot desfer-se de la necessitat d'identificar-se amb alguna cosa. No pot assumir pacíficament la caiguda". "Barcelona concentra tota aquesta cosa caòtica, l’entramat de discursos que travessen tant la narradora com l’entorn amb qui dialoga. Barcelona és com un antagonista impossible, perquè per la seva forma calidoscòpica varia constantment", diu Genovart. Monsó ha celebrat que sigui una veu inquieta, amb un humor mordaç, que ha crescut en moviments ecofeministes i anticapitalistes que, segons ella, "s'han convertit en bombes maniquees carregades de ressentiment" però dels quals l'autora no reprodueix les proclames. "No es deixa aclaparar pel moviment woke, contempla el voltant amb distància crítica, es resisteix a combregar amb rodes de molí. La literatura ha de ser un refugi contra el maniqueisme i els clixés, però trobar-ho no és tan habitual com s'esperaria", ha afegit. La novel·la revela les farses del seu entorn: acadèmica, cultural, artística, fotoperiodística.

Sergi Pàmies, també membre del jurat juntament amb Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, ha afirmat que va fer la tria de la novel·la per "la satisfacció de lector" i "l'energia pròpia i singular": "Per la satisfacció d'haver trobat algú que aconsegueix mantenir-te atent al text, amb elements que són d'una rabiosa actualitat. Estic evitant l'adjectiu transgressor i generacional, que li caurà a sobre". "El punt fort de la novel·la no és que passi un gran fet, són escenes amb les quals negociem dia a dia, però com la narradora viu, pensa i processa el que li passa és el que és determinant i diferencial", resumeix l'autora.