"Ens habiten les persones que estimem i els llibres que llegim"

BarcelonaL'escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1944) no pot deslligar el record de Bartleby, l'escrivent de la memòria del seu germà Bernard. Va ser ell qui li va llançar el llibre de Herman Melville perquè el llegís quan tenia 13 o 14 anys. "Des que vaig néixer fins als 11 anys vam compartir habitació. Em va fer de pare, de mare, de company de jocs i de germà. D'aquest llibre, que era el seu preferit, en guardo un record molt familiar i íntim, amb la imatge del meu germà viu", explica Pennac. Fa dos anys, la imatge del Bernard apassionat amb Bartleby es va tornar encara més intensa i l'escriptor va decidir convertir-la en una novel·la titulada Mi hermano (Literatura Random House). "Estem habitats per les persones que estimem, però també pels llibres que llegim. Fins aleshores mai m'havien vingut a la ment aquests dos elements junts. Em vaig adonar que Bartleby i el meu germà van de bacet a la meva vida, i vaig confrontar-los en un vis a vis", assenyala Pennac, conegut per obres com Mal d'escola (2007, Empúries / Literatura Random House) i Com una novel·la (1998, Empúries / Anagrama).

El lligam entre l'escriptor i el Bernard, que era cinc anys més gran, està marcat per un fet insòlit: una entesa absoluta i duradora. "Mai mai mai ens vam discutir. Teníem una complicitat divertida i no vam experimentar mai cap conflicte", subratlla l'escriptor. El llibre desprèn un afecte incondicional cap al seu germà i parla també del dol que va passar després de la seva mort, fa dotze anys. "La meva ment es va desconnectar del meu cos. Ja no el controlava, vaig tenir molts accidents. Em va durar unes quantes setmanes", diu Pennac. No és només que l'obra de Melville fos la predilecta del Bernard sinó també que, segons l'escriptor, s'assemblaven força. Bartleby és el mite de l'home sense desig: es caracteritza per no voler res i per expressar-ho contínuament amb la mítica frase "preferiria no fer-ho". Segons Pennac, el seu germà era "molt atent, molt analista, mai feia un pas endavant" i sentia "una indiferència total per l’afirmació d’una opinió". A l'escriptor va encomanar-li, sobretot, la tendència a no consumir. "Mai he comprat un cotxe de primera mà a la vida. Utilitzo les coses utilitzades, no vull afegir res a l’entropia. Pràcticament mai he comprat aparells inútils. No canvio de telèfon mòbil cada vegada que Apple llança un nou iPhone. Ell em va criar en aquesta manera de no anar sembrant el meu desig", afirma Pennac.

El "fracàs d'Europa" en l'educació

Pennac és un novel·lista de gran prestigi i de molta popularitat a França. La seva experiència com a professor de llengua i literatura a París l'ha portat a projectar als seus llibres una mirada crítica i punyent sobre l'educació i a convertir-lo en un referent també en aquest àmbit. Després d'anys reivindicant la importància d'un projecte educatiu transfronterer, Pennac està decebut: "Europa ha fracassat pedagògicament i això té conseqüències catastròfiques. Imaginem què seria Europa avui si des de fa trenta o quaranta anys haguéssim enviat els estudiants d'ESO i batxillerat d'un país a un altre. Hauríem construït una Europa pedagògica, que estaria reconciliada culturalment i que seria políglota. Hem perdut l’ocasió de reconciliar-nos intel·lectualment mitjançant un ensenyament comú".

“No es pot empresonar ningú per un delicte d’opinió”

Més enllà d'Europa, l'escriptor tampoc és especialment optimista amb la realitat de la resta del planeta. "Ens trobem en una època en què emergeixen violències amb dictadors i bojos rabiosos que són al poder. Això passa a les Filipines, al Brasil, a Turquia, a Polònia i, fins fa poc, als Estats Units amb Trump", exposa Pennac, que declara que ens trobem "amb la mort de l'educació diplomàtica" i ho equipara als esdeveniments de finals dels anys 30. "S'ha revelat un inconscient polític extraordinàriament violent, reduït a les pulsions d’un individu", diu l'escriptor, que alerta que aquesta situació propicia el bartlebisme: "La temptació de dir que preferim no entrar en aquest joc polític i deixar-nos morir psicològicament és molt forta".