Llibertat d'expressió
Actualitat08/09/2022

EL PEN Català: 100 anys de resistència i noves amenaces

Una exposició al Palau Robert repassa la història de l'entitat fundada el 1922

BarcelonaAl mateix Palau Robert que acull l'exposició dedicada als 100 anys del PEN Català, fa 83 anys un bibliobús del departament de Cultura de la Generalitat esperava molts escriptors i intel·lectuals catalans per portar-los cap a França. A PEN Català. 100 anys protegint la llengua i la llibertat d'expressió, oberta fins al 20 de novembre, hi ha una llista amb els noms de molts d'aquells escriptors que els dies 23 i 24 de gener de 1939 van pujar a l'autobús de l'exili. Una creueta al costat indicava que marxaven: el president i fundador del PEN Pompeu Fabra, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Anna Murià, Antoni Rovira i Virgili... No tenien creueta i, per tant, es van quedar Marià Manent i J.V. Foix. En un altre autobús, molts anys després, el 1973, quaranta-dos escriptors, en una assemblea clandestina celebrada mentre feien el trajecte entre Barcelona i l'Espluga de Francolí, van refundar el PEN Català dins de Catalunya. El PEN havia sobreviscut tots aquells anys de dictadura a l'exili londinenc. Són potser dos dels moments clau de la història d'exilis, de resistències i de lluita per la llengua i per la llibertat d'expressió del PEN Català.

Cargando
No hay anuncios

Acrònim de Poets, Essayists, Novelists, el PEN va ser impulsat per l’escriptora anglesa Catherine Amy Dawson Scott. Era el primer club londinenc on es podien trobar escriptors dels dos sexes. De seguida es va considerar convenient constituir un comitè internacional per estimular la creació de centres PEN arreu del món. Els més matiners van ser els francesos. A finals de febrer del 1922 s’hi va afegir Catalunya: el català és el tercer PEN més antic. "El mateix dia que es va fundar el PEN Català, el 19 d'abril de 1922, es va fundar el PEN a Nova York. A Catalunya van ser audaços, hi havia l'ambició perquè la cultura catalana formés part dels corrents més innovadors de la cultura internacional", assegura el comissari de l'exposició, Manuel Guerrero. "El PEN Català es va consolidar el 1935, quan es va fer el congrés internacional a Barcelona", afegeix.

L'última part de l'exposició està dedicada als autors perseguits. Se n'han escollit 40: el primer és Federico García Lorca, assassinat el 1936, i l'últim és Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó i exiliat a Bèlgica des de l'any 2018. Entremig hi ha escriptors d'arreu del món. "La llibertat d'expressió es troba molt amenaçada –afirma l'actual presidenta del PEN Català, Laura Huerga–. Ara mateix estem molt pitjor que fa una o dues dècades". Huerga explica que hi ha amenaces en el front jurídic, com la llei mordassa o la reforma del Codi Penal del 2015: "Hi ha molta discrecionalitat jurídica, no saps què es castigarà i què no, i això fa que molta gent s'autocensuri", afegeix. L'editora i presidenta del PEN alerta també de "la censura silenciosa": "La retirada de subvencions, l'atorgament d'ajudes a alguns escriptors i a altres no, les retallades a cultura i ensenyament, són molt perilloses". Alguns dels reptes de Huerga són aconseguir més socis joves –actualment n'hi ha uns 400– i fer front a l'emergència lingüística: "Hem de reformular com treballem per fer front a les noves maneres de consumir la cultura o les noves tecnologies que amenacen la llengua catalana".