Barcelona“Cal arribar a un pacte d’estat pel llibre i la lectura”, va reclamar Miguel Barrero ahir durant la inauguració de la fira Liber 2020. El president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya va voler sonar contundent tenint en compte les circumstàncies delicades per les quals passa el món del llibre, que, tot i no estar tan afectat com altres sectors de la cultura, ha vist reduïda la facturació al voltant d’un 20% durant els primers nou mesos del 2020, a conseqüència, sobretot, de les setmanes de tancament de les llibreries al març, abril i maig, durant la primera onada de covid-19.

“Des de fa dècades ens trobem amb la retòrica, però percebem una absència continuada de polítiques culturals de caràcter estratègic i d’estat en relació al llibre i la lectura –va continuar–. La retòrica s’ha escampat per tot l’espectre polític, a dreta i esquerra, però l’aposta i la convicció no han vingut d’enlloc”. Per a Barrero, és el moment ideal per passar a l’acció, perquè “els diversos agents del sector estan d’acord en les línies generals d’aquest pacte”, que s’hauria de concretar en “una estratègia a llarg termini per reconèixer el valor de la lectura i la contribució social del món del llibre, primera indústria cultural del país”.

L’acte inaugural de la fira es va celebrar a l’Arts Santa Mònica i va comptar també amb les intervencions de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que van precedir la connexió per videoconferència amb José Manuel Rodríguez Uribes, actual ministre de Cultura. “El sector del llibre és una de les fortaleses, i si el projecte de pressupostos de l’Estat tira endavant, les partides culturals podrien passar de 650 a 900 milions d’euros –va avançar–. Els plans de recuperació, transformació i resiliència són fonamentals, actualment, i entre les deu polítiques bàsiques del govern, una té a veure amb les indústries culturals”. Va voler recordar també que el sector del llibre és “una de les fortaleses” del país, i va citar, com un dels reptes de futur imminent, la participació d’Espanya com a cultura convidada a la fira de Frankfurt 2022.

Un any apocalíptic

La primera part de la inauguració, centrada en els parlaments institucionals, va donar pas al lliurament dels guardons que anualment concedeix la fira. Es va premiar la feina de les llibreries Elkar, que des del 1974 ha obert setze locals al País Basc i Navarra. “Vam començar amb 30 metres quadrats, i el camí que hem fet ha sigut llarg, sense oblidar mai que som centres de cultura i per a la cultura”, va recordar Jon Jaka, el seu fundador. Els premis al foment de la lectura van ser per a la Biblioteca Eugenio Trías de Madrid i per al mitjà digital Zenda, creat per Arturo Pérez-Reverte, “un territori lliure, independent i transversal on autors poc presents a la premsa tenien el seu altaveu”, va assegurar.

Isabel Allende, des de Califòrnia, va adreçar un discurs a l’audiència després de rebre el guardó a l’Autora Hispanoamericana més Rellevant. “M’ha tocat un any apocalíptic, d’incendis a Califòrnia [l’autora viu a Sausalito], de pandèmia global i amb la possibilitat aterridora que Trump guanyi les eleccions”, va admetre. La seva editora, Núria Tey, va rebre l’homenatge de la fira a la trajectòria professional. En les imatges prèvies al seu parlament es veia l’actual directora editorial de Penguin Random House acompanyada d’autors del catàleg com Stephen King, Paulo Coelho, Juan Marsé i Isabel Allende. “Veient aquestes fotos deveu pensar que sempre estic de viatge i de festa –va començar–. Però no és així, el paper de l’editor és dur”. Encara ho és més tenint en compte l’excepcionalitat del present.