“Els amors llargs són revolucionaris”
Xavier Bosch explora l’ús de la veritat i els secrets en les parelles a la novel·la ‘Paraules que tu entendràs’, que es publica aquest dimecres
Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és amic dels secrets conjugals. “La sinceritat està sobrevalorada”, assegura amb murrieria l’escriptor i periodista, que ha viscut els dos últims anys teixint les confidències de tres matrimonis d’entre 40 i 50 anys. Fascinat per l’ús que es fa de la veritat en l’àmbit més privat -el de la parella-, Bosch ha convertit els misteris i les infidelitats en la columna vertebral de la novel·la Paraules que tu entendràs (Columna/Destino), que arriba aquest dimecres a les llibreries amb una tirada inicial de 30.000 exemplars.
L’escriptor reprèn així el fil de les dues obres anteriors - Algú com tu (2015, guanyadora del premi Ramon Llull) i Nosaltres dos (2017)- i s’endinsa en l’amor i la intimitat per fer, en aquesta ocasió, un homenatge a la parella de llarga durada. La maduresa sentimental es desplega al llibre a través de tres relacions de més de vint anys. “És un tema que conec prou bé i que m’interessa. Tal com està la societat actual, els amors llargs són revolucionaris”, afirma Bosch.
El tàndem protagonista està format pel Xavi Vera, un arquitecte de prestigi apassionat per la seva feina que funciona com l’alter ego de l’autor, i la Mara Lincoln, una dona aventurera que es dedica a organitzar viatges de luxe personalitzats. Junts han construït una història d’afecte i de complicitats que quedarà esquerdada per l’adulteri.
La filtració per part d’un grup de hackers el 2015 dels noms de clients de l’agència Ashley Madison, que es dedica a unir persones casades que busquen relacions extramatrimonials, va despertar l’interès de Bosch per introduir aquesta qüestió en la novel·la. “Aleshores es van fer públiques les dades de 37 milions de persones de 50.000 ciutats i de 27 països diferents. Em va semblar una passada, i per això vaig voler explorar les relacions sentimentals i la convivència ara i aquí”, diu l’escriptor.
Mentre la Mara i el Xavi pateixen una forta crisi sentimental, els seus amics afronten l’amor i la convivència des d’altres territoris. La Joana, paisatgista i companya de feina del Xavi, s’aferra a un matrimoni tradicional amb l’Andreu, mentre que el Darín i la Biosca opten per mantenir una relació oberta. Tots sis es reuniran una nit de Cap d’Any en una trobada inicialment idíl·lica, però que marcarà un abans i un després en les seves relacions. “Ara parlem de poliamor, però fem servir paraules noves per a relacions que han existit tota la vida -reflexiona l’escriptor-. Els embolics són emocionants”.
En un dels moments de retrobament entre el Xavi i la Mara, ell li diu: “Fer créixer una relació és com construir una casa. Per petita que sigui, ha de tenir uns bons fonaments i s’ha de fer de baix a dalt, cada pas necessita el seu temps i molta cura”. El símil no és banal. De fet, Paraules que tu entendràs està plena de ponts entre les relacions sentimentals i l’arquitectura. Si a Algú com tu Bosch feia un homenatge a la passió pels llibres i a Nosaltres dos plasmava la seva admiració per l’òpera i la música clàssica, ara s’ha inspirat en l’aforisme de l’artista italià Mario Merz que diu que “si la forma s’esvaeix, la seva arrel és eterna”, i ha convertit l’arquitectura en un element clau de l’univers de la nova novel·la. “Els arquitectes tenen el punt just d’artista. Creen i construeixen amb molta passió pels detalls i, també, amb la voluntat de transcendir”, explica Bosch, que regala al protagonista l’oportunitat d’erigir l’edifici de la seva vida: una casa monumental a l’Empordà per a un col·leccionista d’art nord-americà.
El projecte arquitectònic serveix de pretext a Bosch per donar forma a una trama sobre corrupció i blanqueig de capitals que s’acosta més a les seves tres novel·les inicials, els thrillers conduïts per Dani Santana. Aquesta branca de la història desencadena un debat moral en el protagonista, que topa de ple amb una de les màximes que alimenten el llibre: “Quan tot encaixa, l’atzar et desordena la vida”. En aquest sentit, una de les pretensions de Bosch era copsar “la presència de l’atzar constant i de la infelicitat”, com també “la idea que res és perfecte i que les coses no són mai com imaginem”, assenyala.
Tot això no impedeix, però, que Paraules que tu entendràs transiti per paratges de somni. La novel·la arrenca amb els sis amics sopant per Cap d’Any en un hotel de cinc estrelles dels Alps suïssos, passa per Chicago i acaba a Torcello, una petita illa a la llacuna de Venècia. “Procuro situar els personatges en llocs on he estat i que m’han captivat”, apunta Bosch, que dels escenaris de la novel·la destaca el Palazzo Venier de Venècia, “un palau escapçat que, a diferència dels que hi ha al costat, té una sola planta”.
El periodisme també torna a treure el cap entre les pàgines de la novel·la, si bé aquesta vegada ho fa de manera tangencial a partir del personatge del Darín, que treballa en una agència de notícies. La política, en canvi, no té cabuda en la història. “M’ha costat molt escriure ficció durant els mesos més convulsos del 2017 i el 2018”, admet Bosch, que no ha volgut “contaminar la novel·la” amb el referèndum de l’1 d’Octubre i els fets posteriors. Per això els protagonistes fan un pacte just quan arrenca la història: mentre estan junts, no parlaran de política.
Tres novel·les de Bosch sobre l’amor
Algú com tu
La primera incursió literària de Xavier Bosch en el món de la parella li va valdre el premi Ramon Llull. Ambientada al París del segle XX, Algú com tu és una història sobre les casualitats i el destí, però també sobre el plaer de viure i la força perdurable de l’amor.
Nosaltres dos
¿És possible l’amistat entre un home i una dona?, es pregunta Bosch. El resultat és un relat sobre dos amics molt diferents, però que mantindran durant dècades el vincle que els uneix. A través d’ells, l’autor explora una amistat complexa al llarg del temps.
Paraules que tu entendràs
La tercera novel·la de Bosch sobre la intimitat i l’amor és un gran homenatge a les parelles de llarga durada. L’autor escriu sobre l’ús de la veritat i els secrets conjugals en una història que és un cant als amors sòlids i a les complicitats sentimentals.