BarcelonaEl filòleg i acadèmic de la llengua Francisco Rico (Barcelona, 1942-2024) ha passat gran part de la seva vida instal·lat en un temps que no era el seu: l'Edat Mitjana i el Segle d'Or. Van ser aquests dos períodes els que va estudiar apassionadament, al mateix temps que va protagonitzar controvèrsies per causes polítiques, com ara els atacs furibunds al "supremacisme" i el "victimisme" independentistes. Rico, que ha mort als 81 anys després de passar deu dies ingressat a l'Hospital de Barcelona, ha estat una de les grans autoritats mundials en l'estudi del Quixot –amb assajos com Tiempos del Quijote (Acantilado, 2012) i l'edició definitiva del text de Cervantes–, però també ha aprofundit en la novel·la picaresca –de Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, a l'anònim Lazarillo de Tormes– i en dramaturgs com Lope de Vega, de qui va editar El caballero de Olmedo a Cátedra (1984). Encara aquest gener va reunir alguns dels millors estudis sobre una altra de les seves devocions, Francesco Petrarca, poeta i humanista del segle XIV, un dels grans exponents del Renaixement, al volum Petrarca (Arpa).

Durant dècades, Rico va compaginar la docència –va ser catedràtic de Literatures Hispàniques Medievals a la Universitat Autònoma de Barcelona– amb la investigació i l'escriptura. "Només he llegit una vegada el Quixot –admetia el 2016, poc després de rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts per part del govern espanyol–. L'he rellegit i estudiat a fons, però llegir-lo, només l'he llegit una vegada, que, això sí, recordo com si fos ahir. Va ser el 1956, a l'habitació del Gran Hotel de Saragossa, durant un parell de dies en què el meu avi i jo ens hi vam haver de quedar. El vaig llegir en un exemplar que em va regalar la cuinera de casa".

Un professor crític amb els alumnes

Des que aparegués, el 1998, l'edició definitiva del Quixot a la col·lecció, llavors a Crítica, de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola –de la qual Rico formava part des del 1987–, de l'obra mestra de Cervantes se n'han venut tres milions d'exemplars. Així i tot, l'escepticisme de Rico es va anar fent més evident a mesura que passaven els anys. "El que havia estat la cultura general ja no existeix, socialment parlant –assegurava–. Martí de Riquer [un dels seus mestres, juntament amb José María Valverde i els germans José Manuel i Alberto Blecua] deia que no havia hagut d'aprendre mai que París era la capital de França i que Hamlet era obra de Shakespeare: sempre ho va saber perquè formava part d'un món de referències comú. Avui, en canvi, els alumnes ho han d'aprendre tot".

Casat amb la filòsofa i catedràtica Victòria Camps, Francisco Rico va tenir una vida paral·lela com a personatge en algunes de les novel·les més conegudes de Javier Marías (Madrid, 1951-2022). La primera aparició va ser a Todas las almas (1989), amb el sobrenom de "profesor del Diestro", i la segona a Corazón tan blanco (1992), reconvertit en expert en pintura i anomenat "profesor Villalobos". A partir de la trilogia Tu rostro mañana (2002-2007), Rico es va convertir en una presència recurrent amb el seu propi nom i va arribar a tenir un paper notable a Los enamoramientos (2011) i Así empieza lo malo (2014). En tots els llibres apareixia com un home d'una gran cultura, sarcàstic, vanitós i marcat per la coqueteria.