S'apaga la veu crítica i humanista de Kenzaburo Oe
L'escriptor japonès, premi Nobel de literatura el 1994, deixa una obra amb títols com 'Una qüestió personal' i 'La presa'
Barcelona"¿Pot patir una criatura que és com un vegetal?" Aquesta és la pregunta que el Bird es fa una vegada i una altra a Una qüestió personal, una de les novel·les més celebrades de Kenzaburo Oe, premi Nobel de literatura el 1994, mort als 88 anys el dia 3 de març, segons ha confirmat la seva editorial, Kodansha. El llibre, publicat en japonès el 1964 –quan l'autor encara no havia arribat a la trentena—, narra el trasbals que pateixen uns pares quan el seu primer fill neix amb una hèrnia cerebral que, primer, posa en perill la seva vida i, més endavant, l'incapacitarà per portar una vida normal.
La novel·la, basada en l'experiència personal d'Oe amb el seu fill Hikari, és encara ara una de les millors portes d'entrada a l'obra de l'escriptor, que va ser reconeguda per l'Acadèmia Sueca per la seva "força poètica" i per "haver creat un món imaginari en què la vida i el mite es condensen per formar un quadre desconcertant dels problemes de l'ésser humà en els nostres dies". Nascut el 1935 a Utxiko, un petit poble situat a l'illa de Shikoku, Oe va accedir a la literatura a través de les narracions orals, iròniques i desmitificadores, de la seva àvia, i també de novel·les com El viatge meravellós d'en Nils Holgersson, de Selma Lagerlöf, i Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain. Es va doctorar en literatura francesa a Tòquio amb una tesi doctoral sobre Jean-Paul Sartre. A més de l'autor de La nàusea, a Kenzaburo Oe el van marcar el realisme grotesc de François Rabelais i les teories narratològiques de Mikhaïl Bakhtin.
L'empremta de la Segona Guerra Mundial
Va entrar al món editorial guanyant el prestigiós premi Akutagawa gràcies a la novel·la breu La presa (1957): hi explica l'accident d'un aviador aliat afroamericà en plena Segona Guerra Mundial, que és acollit pels vilatans d'una illa inspirada en el lloc on va créixer l'autor. Edicions de 1984 va publicar el llibre en català el 2014, traduït per Albert Nolla, que també es va ocupar, prèviament, d'Una qüestió personal (2012). Aquests són els únics títols que, de moment, es poden llegir en català del japonès. En castellà cal recordar la feina de dues editorials, Anagrama i Seix Barral, que n'han publicat més d'una desena de novel·les i assajos.
A més d'Una qüestió personal, dels primers anys de la producció literària d'Oe destaca també Cuadernos de Hiroshima (1965; en castellà a Anagrama), on fa un retrat dels supervivents i familiars de les víctimes de les bombes atòmiques, dividits entre "el dret a recordar" i "l'obligació de callar". La veu crítica i humanista de l'autor va continuar creixent en novel·les com El grito silencioso (1967; Anagrama) –una de les més ben valorades al Japó– i els relats de Dinos cómo sobrevivir a nuestra locura (1969; Anagrama), on enllaça les vicissituds d'un pare i el seu fill disminuït amb l'aprofundiment en les causes reals de la mort del seu propi progenitor durant la Segona Guerra Mundial.
La importància de la perifèria
La relació amb Hikari –que ha acabat sent un compositor musical de renom al seu país– va continuar alimentant la literatura de Kenzaburo Oe en títols com ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era! (1983; Seix Barral), M/T y la historia de las maravillas del bosque (1986; Seix Barral) i Un amor especial (1995; Martínez Roca). Oe s'hi va aproximar des d'angles insospitats, anant més enllà del testimoni personal: l'antropologia, el mite i la història.
Als seus llibres, Oe va continuar denunciant les seqüeles de la Segona Guerra Mundial en la població japonesa, i alhora va explorar nous temes com la yakuza, la màfia japonesa (Renacimiento, 2000; Seix Barral), el poder redemptor de la literatura (¡Adiós, libros míos!, 2005; Seix Barral) i la superació dels abusos sexuals patits per una actriu durant la infantesa (La bella Annabel Lee, 2007; Seix Barral). "La literatura s'ha d'escriure des de la perifèria per atacar el centre –assegurava Oe el 1999 a la Universitat de Berkeley–. La denúncia i la imaginació creixen als marges. El centre no té res a dir. És des de posicions perifèriques que en podem parlar".
TRES LLIBRES ESSENCIALS DE KENZABURO OE
Seguint l’estil confessional dels grans autors de la literatura japonesa, Kenzaburo Oe tracta a Una qüestió personal un tema universal, difícil i complex a través del format novel·la: ¿com reacciona un pare davant el naixement d’un fill discapacitat?
En aquesta novel·la del 1967, dos germans viatgen fins a l’illa de Shikoku –d’on era originari l’autor– per seguir el rastre d’un avantpassat que va liderar una revolta camperola. Decideixen emular-lo atacant “l’emperador d’un supermercat”.
El premi Nobel no va relaxar la creativitat de Kenzaburo Oe. En aquesta novel·la del 2005 un escriptor de renom és ferit en una manifestació i passa uns dies a l’hospital. Allà es troba amb un amic d’infantesa que s’ha dedicat a l’arquitectura.