Llegim 25/02/2021

Mor Philippe Jaccottet, el poeta que s'esborrava dels versos

L'autor suís, que tenia 95 anys, ha estat àmpliament traduït al català per Antoni Clapés

2 min
Jaccottet, l'any 1987, després de rebre el Gran Premi Nacional de Traducció francès

BarcelonaNomés quinze autors del domini lingüístic francès han aconseguit veure publicada la seva obra completa a la prestigiosa col·lecció La Pléiade: el suís Philippe Jaccottet, mort a Grignan als 95 anys, va tenir aquest privilegi. "Era un autor d'una gran discreció i modèstia", explica el poeta i editor Antoni Clapés, que n'ha traduït sis llibres al català, l'últim dels quals, Quadern de verdor, l'ha de publicar l'editorial mallorquina Adia aquest 2021.

Clapés ha estat el gran introductor de Jaccottet en català. El primer títol que en va traduir va ser Rèquiem, publicat en francès el 1947, arran de la indignació que van causar en l'autor unes fotos de maquis francesos torturats i assassinats pels nazis. "Jaccottet deia que tenia un to massa elevat, aquest llibre, i no n'estava del tot convençut, el va publicar amb només 22 anys, però a mi em sembla magnífic", explica. Rèquiem va aparèixer a la col·lecció Jardins de Samarcanda, d'Eumo-Cafè Central, el 2014, uns mesos després que A la llum de l'hivern (Lleonard Muntaner, 2014), on recollia poemes escrits entre 1966 i 1976. "Va néixer a Suïssa el 1925 i després de la Segona Guerra Mundial va passar uns anys a París, fins que cap al 1953 es va instal·lar amb la seva dona, la pintora Anne-Marie Haesler, a Grignan, un petit poble del departament francès de la Droma –recorda Clapés–. Allà hi han passat gairebé 70 anys".

"No ser-hi era la seva manera de ser-hi"

Des d'aquest entorn envoltat de natura, Jaccottet va escriure una setantena de títols, entre llibres de poesia, assajos –Clapés en destaca Le bol du pèlerin (2001), dedicat a Giorgio Morandi– i quaderns de notes. "Un dels seus llibres més importants és La Semaison, que reuneix quaderns de notes i de reflexions escrits al llarg de dècades –diu–. M'agradaria molt poder-lo traduir, però són moltes pàgines". Jaccottet definia la seva aposta literària com una "poètica de l'esborrament". "Esborrar-se era la seva manera d'il·luminar els textos –diu Clapés–. No ser-hi era la seva manera de ser-hi. Era un autor que es va consolidar després del surrealisme i, a diferència d'aquest grup, estava més aviat en contra de la sobreabundància d'imatges. El que era important era la vibració, la transmissió d'una vivència".

Jaccottet va ser, a més d'un autor prolífic i reconegut –també molt estudiat acadèmicament: la seva obra és la que ha motivat més tesis doctorals a França, juntament amb la d'Henri Michaux–, un traductor de prestigi. Entre les obres que va versionar en francès hi ha l'Odissea d'Homer, la poesia de Friedrich Hölderlin i l'obra completa de Robert Musil i de Rainer Maria Rilke.

En català es poden llegir també de Jaccottet El passeig sota els arbres (Días Contados, 2015), L'ignorant (1952-1956) (Lleonard Muntaner, 2016) i Aires (Eumo-Cafè Central, 2017). Tot i haver mort als 95 anys, aquest 2021 havien de sortir encara dos llibres inèdits seus, tots dos a Gallimard, La clarté Notre-Dame i Le dernier livre de madrigaux.

stats