Mor l'escriptor Pedro Zarraluki als 70 anys
A més d'escriure llibres com 'El responsable de las ranas', va ser fundador del gracienc Cafè Salambó
BarcelonaL'escriptor Pedro Zarraluki ha mort als 70 anys. Nascut a Barcelona el 1954, Zarraluki és l'autor d'una quinzena de títols, entre els quals destaquen les novel·les El responsable de las ranas (Anagrama, 1990) i La historia del silencio (Anagrama, 1994) i el recull de contes Te espero dentro (Destino, 2014). El món literari i la celebració de la vida són dos dels llocs comuns de la seva literatura, que sovint gira al voltant de personatges a la recerca de la felicitat i n'explica les vicissituds en clau de comèdia. "En cap cas jutjo els personatges. No m'agraden els autors que són intrusius", assegurava l'autor. A banda de la seva trajectòria com a escriptor, Zarraluki també va fundar i regentava el Cafè Salambó del barri barceloní de Gràcia.
Zarraluki va iniciar la seva carrera com a escriptor amb poc més de 20 anys. Acabava de tornar a Barcelona després del servei militar i treballava a la cuina d'un restaurant quan va començar a rumiar en escriure una novel·la. Va ser amb només 25 anys que va publicar La décima sinfonía (Argos Vergara) i, uns anys després, el recull de contes Galería de enormidades (Anagrama, 1983). La novel·la La noche del tramoyista va arribar tres anys després (Lengua de Trapo, 1986): és una història d'aventures i misteri en una Eivissa idíl·lica habitada per oficials nazis i artistes traumatitzats per la guerra.
La dècada dels 90 va ser, per a Zarraluki, una època daurada de premis i reconeixements. El 1990 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per El responsable de las ranas, crònica d'un paradís perdut protagonitzada per un escriptor i narrada en clau de comèdia. Quatre anys després, Zarraluki va endur-se el premi Herralde per La historia del silencio, una novel·la tragicòmica sobre una peculiar relació de parella. El 2005 Zarraluki va ser guardonat amb el premi Nadal per Un encargo difícil, una novel·la sobre una mare i una filla desterrades a l'illa de Cabrera durant la postguerra. Tres anys després va arribar Todo eso que tanto nos gusta (Destino, 2008), una història paternofilial ambientada a Camallera, on Zarraluki va residir de manera intermitent durant dècades.
El 1992 Zarraluki va fundar –juntament amb l'escultor Francisco García i l'agent literària Carmen Balcells– el Cafè Salambó de Gràcia. El local es va convertir en un espai de referència entre escriptors i editors i va donar nom també a un premi literari que es va entregar entre el 2000 i el 2008 i que guardonava el millor llibre de narrativa en català i en castellà publicat a Espanya durant l'any anterior. La principal peculiaritat del premi, que no tenia dotació econòmica, era que el jurat estava format per 15 escriptors.
Un sentit de l'humor melancòlic
Durant anys, l'escriptor va combinar la seva faceta com a novel·lista i la de contista. Aquesta última va prendre forma amb títols com l'antologia Humor pródigo (Destino, 2007) i Te espero dentro (Destino, 2014). Amb aquest últim llibre, l'escriptor va inaugurar un nou camí en la narrativa breu amb un sentit de l'humor més melancòlic. "Vist de fora, fins i tot el drama més espantós pot ser divertit. El meu sentit de l’humor actual toca de peus a terra", assegurava Zarraluki en una entrevista a l'ARA. El seu últim títol va ser La curva del olvido (Destino, 2021), en què va retornar a la novel·la per explorar les relacions entre dos pares i les seves filles a l'Eivissa de finals dels anys 60.