Mor Alfonso Azpiri, mestre de la il·lustració voluptuosa

BarcelonaAlfonso Azpiri (Madrid, 1947-2017) ha estat un dels referents de la ciència-ficció eròtica gràcies a la creació de Lorna, personatge que va posar en circulació a la revista 'Mastia' el 1979 i que, dos anys després, va motivar el volum 'Lorna y su robot' (Norma) i moltes altres aventures gràfiques. Tot i que va estudiar piano, els seus primers passos en el món del còmic van arribar el 1971 a la revista 'Trinca', on va publicar el primer episodi de la sèrie 'Dos fugitivos en Malasia', basada en una obra d'Emilio Salgari, i amb un guió escrit en col·laboració amb Fernando Sesén. Quan 'Trinca' va tancar el 1973, Azpiri va començar a col·laborar amb l'editorial italiana Elvipress, per a la qual va fer diverses historietes en què barrejava terror i erotisme, i on va afermar la voluptuositat dels seus personatges femenins, tret que l'acompanyaria durant bona part de la seva trajectòria.

A partir del 1976, per a la publicació setmanal 'Muerde' –també eròtica– va dibuixar historietes com 'Un vampiro en mi cama' (1976), 'Candhi' (1976), 'Las noches de Frankenstein' (1978) i 'La cosa del lago' (1978), totes elles amb guió d'A.C. Lobo. Amb Carlos Saiz Cidoncha va començar a col·laborar el 1978 amb 'Zephyd', i va ser també amb ell que va idear Lorna, una caça-recompenses galàctica que combinava aventures i peripècies sexuals. Inspirada tant per Barbarella com per la dona de l'autor, Lorna va aparèixer en revistes de prestigi com 'Heavy Metal' i 'Penthouse Comix'. També amb Cidoncha va crear 'Supervivientes del pasado' (1982), publicades per entregues a la revista 'Delta'. "Quan vaig fer els primers dibuixos de Lorna, la vaig acompanyar d'un robot que no té res a veure amb l'Arnold actual", recordava en una entrevista. "L'editorial em va dir que havia de fer un robot que s'assemblés al C3PO de 'La guerra de les galàxies'. A vegades he volgut destruir aquest robot, per tornar a crear-lo, però ara em fa una mica de por. Ja són moltes històries amb els personatges, i en comptes de destruir-lo vaig afegir un company nou a les aventures: ADL, un robot marieta".

A finals dels 80, Azpiri es va reinventar creant el drac Mot –acompanyat del guionista Nacho– per al suplement infantil del diari 'El País', que seria convertida en sèrie d'animació per Studio Canal Plus. Paral·lelament, el dibuixant va començar a col·laborar amb diverses empreses de la llavors creixent indústria del videojoc, com ara Dinamic, Erbe, Opera Soft i Topo, per a les quals va idear les caràtules però també els dibuixos de l'interior d''Abu Simbel Profanation', 'Lorna', 'Mad Mix Game' o 'Viaje al centro de la tierra', entre altres.

Al llarg de la seva prolífica carrera, Lorna el va acompanyar en llibres com 'El ojo de Dart-An-Gor' (2003), 'Sombras perdidas' (2005) i 'Las torres negras' (2005), tots ells publicats a Norma. Entre els seus últims llibres destaquen 'Penthouse comix: xecuencias' (Dibbuks, 2006) –històries d'humor eròtic– i 'Desde el infierno' (Dibbuks, 2007), protagonitzada pel dimoni Sally.

També va col·laborar esporàdicament amb el cinema, ideant els vestits d''El caballero del dragón', de Fernando Colomo (1985), i el cartell de 'Sang vermella', protagonitzada per Paul Naschy (2004).