Llegim 22/03/2021

Adam Zagajewski: poeta de la llum en temps de negranit

Mor als 75 anys el poeta, assagista i intel·lectual polonès, premi Princesa d'Astúries de les Lletres

2 min
Adam Zagajewski a Barcelona el 2020

Vaig conèixer en persona Zagajewski el 2014 dins la claror melada de la catedral de Mallorca en companyia del pintor Miquel Barceló, que li mostrava el seu retaule, per al qual volia escriure un text. L’expressió afable, una discreció envoltada de silencis, les paraules sospesades i justes dels sensibles, la rítmica tímida i fràgil dels seus gests, l’humor en les seves esmolades afirmacions i una lenta complicitat in crescendo, em mostraren la congruència entre ell i la seva obra, en què la tendresa radical, l’essencialitat del record, l’obertura cap a significacions noves i senzilles, i el fervor per la vida eren les qualitats que més m’havien impressionat.

Aquell home, que va morir diumenge als 75 anys, arribà a la terra a Lwów (actualment Ucraïna) el 1945, fou repatriat a Gliwice (Silèsia), on passà una infantesa que ell recorda feliç en el seu llibre En la bellesa aliena (1998). Em contava que va començar a escriure quan estudiava a la Universitat de Cracòvia, on era un jove irat que feia poemes en contra de la dictadura del règim comunista. Dos lemes que inventà en aquella època, “Digues la veritat” i “Parla clar”, formaran part de la seva existència. Zagajewski, en els seus llibres de poemes i assaigs, ha estat molt conscient del món i de la història i ha conjuminat la ironia i l’èxtasi, una lucidesa que il·lumina fins al darrer racó i una sinceritat que prové d’un reservori d’innocència amb la memòria dels temps infantils com un dels seus fars orientadors.

Als anys setanta els seus llibres foren prohibits a Polònia, s’exilià a Alemanya el 1980, el 1982 va viure a París fins al 1989, i després va ser professor visitant de diverses universitats dels Estats Units. Des de l’any 2002 vivia a Cracòvia. Vet aquí alguns dels seus llibres de poemes: Comunicat (1972), Carnisseries (1975), Carta. Oda a la majoria (1982), Anar a Lwów (1985), Llenç (1990), Terra del foc (1994), Desig (1997), Anhel (1999), Retorn (2003) i Antenes (2007). Alguns llibres d’assaigs són: Solidaritat i soledat (1986), En defensa del fervor (2002), Dues ciutats (2006), Miquel Barceló, ceràmiques (2015) i Rellegir Rilke (2017).

Zagajewski va tornar a Mallorca el mes de maig de 2016 per inaugurar el programa Habitació 2016, en què va reflexionar sobre la relació entre l’escriptura i el món turístic, en una experiència ideada pel poeta Sebastià Perelló i aquest cronista, que va resultar innovadora i pionera dins la tradició dels hotels literaris. En aquesta estada em va confessar la seva passió per la Mediterrània en allò sensual i allò essencial, amb aquesta combinació d’històries antigues que sempre el varen apassionar. Un home del Nord que adorava el Sud i que deia que l’eix del seu destí era la poesia, l’amor i els viatges. El 2017 el vaig convidar al XIX Festival de Poesia de la Mediterrània, on va recitar amb energia i entusiasme els seus versos al Teatre Principal de Palma. Fou un alt caçador del sentit, dels sentirs, del sentit de les coses i del sentit de la vida, i un ferm intel·lectual europeu i europeista, un lluitador vertader per la llibertat. Era un fanàtic de la natació. Escoltau la seva veu melodiosa: “M’agrada nedar en el mar que sempre / parla totsol / amb la veu monòtona del viatger / que ni tan sols recorda / quin temps duu de viatge. / Nedar és com una oració / les mans es junten i se separen / es junten i se separen / quasi sense fi.”

stats