Mercè Mascaró novel·la una maternitat molt allunyada de la idealització

BarcelonaMercè Mascaró (Barcelona, 1981) va estudiar arquitectura, però l'endemà d'acabar la carrera va apuntar-se a aprendre patronatge i després va encarrilar la seva carrera cap al disseny de moda. S'hi dedica des de fa anys, malgrat que tota la vida ha escrit en la intimitat. Després de passar per diversos tallers d'escriptura i de centrar-se sobretot en relats curts, va decidir provar sort amb la novel·la. El resultat, Caure al buit (La Magrana), l'ha portat a les llibreries i l'ha convertida, per primer cop, en una escriptora amb obra publicada. La novel·la neix del personatge de l'Alma, que durant molt de temps va estar-li rondant pel cap. "En cap cas soc jo, però m'interessava aquesta dona vulnerable, que en comptes de mostrar-se com a tal, és desagradable amb els altres", explica Mascaró.

L'Alma està a la quarantena, té dos fills amb qui no aconsegueix connectar i s'ha separat del marit, que assumeix gran part de la cura de les criatures. El seu personatge està ferit des de fa molts anys, quan era petita i va viure la mort del seu pare. Des d'aleshores, ella ha estat incapaç d'establir una relació propera amb la mare. "La manca de comunicació entre elles dues fa que sigui impossible que s'entenguin. Amb la gent que més ens estimem, moltes vegades som com grans desconeguts", diu l'autora. Caure al buit és el viatge de la protagonista per acostar-se a la mare, la Maria, i adonar-se que la imatge que en té està allunyada de la realitat. El detonant és el diagnòstic que rep la progenitora, un càncer amb mal pronòstic que l'obliga a estar ingressada a l'hospital.

A través de l'Alma i de la seva mare, el llibre planteja una maternitat molt allunyada de la idealització. El passat de la Maria està fet de concessions i de decisions preses en gran part pel context social: malgrat que la feina al seu bufet d'advocats l'apassiona, el seu entorn pressuposa que formar una família ha de passar per davant. "Amb aquest personatge volia fer un homenatge a aquestes mares a les quals se'ls va plantejar la feina en contraposició amb la maternitat, quan no necessàriament han de ser decisions oposades. Va ser una generació que va canviar els paradigmes que van rebre, i això sempre és molt complicat", subratlla Mascaró.

Un pare imaginari

Per suplir l'absència del pare, la protagonista se l'imagina i aquest personatge dota la novel·la d'un contrapunt màgic. "Des de petita se l'inventa i hi té converses, ha construït tota la seva vida al voltant d'aquesta mancança i li serveix per no sentir-se sola en un món on té la sensació que no encaixa. Però en realitat el pare imaginari és ella mateixa quan es desfà de la cuirassa i es permet fer bromes o ironia", destaca l'autora.

A l'hora de dissenyar una peça de roba, Mascaró prioritza la senzillesa. En el cas de l'escriptura, ha seguit la mateixa estratègia. La novel·la està feta de capítols curts i autoconcloents, com si fossin relats breus que van fent saltar la història d'una escena a l'altra. "Va ser la meva manera d'enfrontar-me a la novel·la, un gènere que fins ara no havia tocat mai i em feia respecte –diu l'autora–. Cada capítol posa el focus en una escena determinada i té una estructura tancada, però deixo un fil perquè el lector tingui la necessitat de passar a l'altre".