Literatura
Actualitat16/10/2022

Luz Gabás guanya el premi Planeta amb una novel·la d'amor colonial

L'autora aragonesa, exalcaldessa del PP, ambienta la seva novel·la a la Louisiana "espanyola" de finals del segle XVIII

BarcelonaSi l'any passat el jurat del premi Planeta va aconseguir un cop d'efecte polèmic, desemmascarant l'enigmàtica Carmen Mola –que no era dona, ni un sol autor: darrere s'hi amagaven tres guionistes–, enguany tant l'autora guanyadora, Luz Gabás, com la finalista, Cristina Campos, són valors segurs de la casa. I totes dues han aconseguit que la seva obra hagi estat adaptada al cinema. La sinergia entre el món del llibre i el de l'audiovisual sembla cada vegada més necessària, almenys pel que fa a títols que aspiren a trobar-se entre els més venuts de l'any.

"La meva és una història d'amor impossible de trencar ambientada en temps convulsos, d'amistat, de patiment i d'esperança, de tensió i la passió –assegurava Luz Gabás, autora de Lejos de Luisiana, al MNAC, lloc on s'ha celebrat la gala del premi, poc abans de mitjanit–. A vegades, els rius flueixen tranquils, però d'altres es desborden". Uns minuts abans ha estat el torn de la finalista. "Em costarà més dir aquestes set línies que escriure les 300 pàgines de la novel·la –admetia Cristina Campos–. Historias de mujeres casadas és un llibre sobre el desig i la incapacitat de separar el sexe de l'amor que tenen moltes dones". Campos ha demanat també a la ministra d'Educació, Pilar Alegría –present a la sala– que es tingui més en compte la creativitat als plans d'estudi: "Jo mateixa vaig suspendre moltes assignatures, entre elles, el català. Així i tot, molts anys després, i gràcies a la creativitat, soc finalista del premi Planeta".

Cargando
No hay anuncios

L'aragonesa Luz Gabás (Montsó, 1968) va debutar com a novel·lista en un dels segells del grup, Temas de Hoy, fa tot just una dècada amb Palmeras en la nieve, i des de llavors sempre ha publicat a Planeta. El llibre, que va ser un èxit editorial –se n'han venut més de 600.000 exemplars– ha marcat les constants de la trajectòria de Gabás: l'autora barreja, en un format narratiu atractiu per al lector mitjà, la novel·la històrica amb la sentimental.

Aquest era el secret de Palmeras en la nieve, que va ser adaptada al cinema el 2015, també amb bona fortuna, i és la fórmula que posa en pràctica a Lejos de Luisiana, la novel·la que s'emporta el milió d'euros de dotació del guardó literari més ben dotat del món, una mica per sobre del premi Nobel de literatura (950.000 euros). Gabás la va presentar amb el títol provisional de Río arriba, i està ambientada a la Louisiana de finals del segle XVIII, poc després que una part de la colònia francesa passés a mans espanyoles. En aquest context de convivència forçada entre diferents ètnies i cultures la novel·lista imagina una gran història d'amor entre un indi i una dona francesa.

Cargando
No hay anuncios

Romàntica, catòlica i del PP

Nascuda a Montsó, segona ciutat de la província d'Osca, el 1968, Luz Gabás és llicenciada en filologia anglesa. Durant anys va ser professora universitària, fins que el 2011, poc abans de debutar com a novel·lista, va fer el salt a la política: la candidatura del Partit Popular que encapçalava va guanyar les eleccions municipals de Benasc. Gabás va ocupar el càrrec durant quatre anys mentre, en paral·lel, la seva popularitat com a autora no deixava de créixer. "Penso que cal separar la ideologia de la gestió –assegurava el 2013–. Lamento la imatge que moltes persones tenen del PP: no s'ajusta a la realitat. També és cert que, en aquest país, la dreta va des de l'extremisme fins al centre, cosa que no passa amb l'esquerra, i això fa que a molts ens posin al mateix sac". Gabás és una enamorada del Romanticisme anglès –la seva novel·la preferida és Cims borrascosos, d'Emily Brontë–, es considera "una gran nostàlgica" i no té gens de por de definir-se com a "catòlica practicant".

Cargando
No hay anuncios

Si Palmeras en la nieve mirava cap a l'actual Guinea Equatorial quan era colònia espanyola, la següent novel·la, Regreso a tu piel (Planeta, 2014) proposava un viatge al Pirineu aragonès al segle XVI, i la tercera, Como fuego en el hielo (Planeta, 2017) combinava les guerres carlines del segle XIX amb una història d'amor apassionada. El latido de la tierra (Planeta, 2019) arrencava al present, però una desaparició insospitada la convidava a mirar cap al passat de l'Espanya rural.

Una finalista catalana

La trajectòria literària de Cristina Campos (Barcelona, 1975) és més breu que la de Luz Gabás, però n'ha tingut prou amb una sola novel·la per convertir-se en fenomen editorial. Publicada el 2016, Pan de limón con semillas de amapola va funcionar gràcies al boca-orella i, al cap dels anys, ha aconseguit vendre 300.000 exemplars. L'èxit va fer que Benito Zambrano en dirigís l'adaptació cinematogràfica l'any passat.

Cargando
No hay anuncios

Des de fa més d'una dècada Campos –parella del director de cinema Jaume Balagueró– es dedica a la direcció de càsting de llargmetratges i sèries de televisió. Historias de mujeres casadas, que ha rebut 200.000 euros com a finalista del Planeta, se centra en la relació d'adulteri d'una dona que porta més de 20 anys casada. La feminitat, l'empoderament, l'honestedat i el poder de l'amor són alguns dels temes de la novel·la, que, igual que la de la guanyadora, arribarà a les llibreries al novembre.

Cargando
No hay anuncios
Set dècades d'un guardó molt popular

No ha passat en gaires ocasions que l'obra guanyadora i la finalista hagin estat signades per dones. Els precedents més recents del tàndem format per Gabás i Campos són Eva García Sáenz de Urturi i Sandra Barneda (el 2020) i Clara Sánchez i Ángeles González-Sinde (el 2013).

Fundat el 1952 per José Manuel Lara Hernández, el Planeta s'ha convertit en un dels guardons comercials per excel·lència de les lletres castellanes. Al llarg de set dècades s'han venut més de 44,5 milions d'exemplars dels premiats, fet que permet que el president del grup, José Creuheras, afirmi que a totes les cases del país hi ha una mitjana de dos premis Planeta.

Entre els guanyadors de la primera dècada de vida del guardó hi ha Juan José Mira (1952), Ana María Matute (1954) i Torcuato Luca de Tena (1961). Més endavant, l'han merescut autors de perfil literari com Ramón J. Sender (1969), Juan Marsé (1978), Manuel Vázquez Montalbán (1979) i Soledad Puértolas (1989). També supervendes com Antonio Gala (1990), Lucía Etxebarría (2004) i Dolores Redondo (2016).