Barcelona"Quan el jurat es va reunir no ens vam preguntar per què donar-li el premi a ell, sinó com era que encara no el tenia", explica Carlos Zanón, comissari de BCNegra i president del jurat del premi Pepe Carvalho, que enguany ha guanyat de manera "quasi inqüestionable" l'escriptor cubà Leonardo Padura (l'Havana, 1955). "És un premi que té molta importància per a mi", ha explicat aquest dimarts Padura, que va conèixer Manuel Vázquez Montalbán, pare del personatge que dona nom al premi. El 1997, quan el cubà va publicar Máscaras, la seva primera novel·la amb Tusquets, va ser Vázquez Montalbán qui la va presentar. "Però la relació més important que vaig tenir amb el Manolo no és la personal, sinó la literària: el meu personatge Mario Conde és net de Philip Marlowe i fill de Pepe Carvalho. Chandler i Vázquez Montalban són els autors que em van ensenyar a escriure novel·la policíaca cubana que no s'assemblés a les novel·les policíaques que es feien a Cuba".

De Vázquez Montalban, Padura va aprendre la "capacitat d'apropiar-se i recrear l'entorn urbà" i també "la visió molt cínica" de la història. Però sobretot que la novel·la negra "no es pot tractar amb una mirada de gènere, sinó artística". "És fàcil escriure una mala novel·la policíaca i vendre molt –diu l'escriptor–. El que és difícil és el que va fer el Manolo, escriure bona novel·la policíaca i que funcioni amb el públic". Sobre el futur del seu personatge més emblemàtic, Mario Conde, es mostra contundent: "Quan decideixi que ha arribat la seva hora seré tan cruel com Mankell, que va enviar Wallander a un sanatori". De moment, però, Conde té corda per estona. "És un personatge que observa la realitat de Cuba des d'una cantonada de l'Havana i a l'altura dels ulls d'un home, i això em permet fer una crònica de la vida cubana contemporània a través de la literatura".

Padura, que ja va guanyar el premi Barcino de novel·la històrica el 2018 ("Espero que l'any que ve em doneu un altre premi!", exclama murri), rebrà el Carvalho aquest dijous al Saló de Cent de mans d'Ada Colau. La seva relació amb Barcelona es remunta al 1990, quan va visitar la ciutat per investigar la immigració catalana a Cuba, un tema sobre el qual conversarà el 14 de febrer amb el dramaturg Sergi Pompermayer a La Villarroel, on aquests dies es representa l'obra de Pompermayer Amèrica. "Parlaré tant dels catalans que van treballar durament en el petit comerç com dels que van traficar amb esclaus i van fer molta plata", avança.