BarcelonaEl terror forma part de l’ADN de Juan Antonio Bayona (Barcelona, 1975), un director format a l’Escac però, en certa manera, també al Festival de Sitges, escenari clau de la seva educació cinematogràfica. El terror, entrelligat amb el misteri i el drama gòtic, era el color dominant del seu debut en els llargmetratges, El orfanato, una història de fantasmes, mares i nens amb molts elements que dialoguen amb l’univers de l’autora argentina Mariana Enriquez, el gran fenomen de la literatura de terror dels últims anys i, per cert, també lligada al Festival de Sitges: va formar part del jurat de la secció oficial el 2022.

Bayona recomana una obra d’Enriquez: Un lugar soleado para gente sombría (Anagrama, 2024), l’últim recull de contes de l’argentina, que s’acosta al terror combinant elements sobrenaturals, el folklore esotèric llatinoamericà i apunts sociològics de la història del seu país. En un dels contes, una mare reapareix a la casa on va morir i visita de tant en tant la filla, que és infermera; en d’altres, els fantasmes són, en part, l’expressió d’una societat corrupta i desfeta. “M’interessa molt el seu univers –diu el director barceloní–. M’agrada molt la seva manera d’abordar sempre els mateixos temes des de llocs diferents”.

La literatura ha inspirat sovint Bayona; la seva última pel·lícula, La societat de la neu, parteix de la lectura del llibre homònim de Pablo Vierci, un dels supervivents de l’accident dels Andes, i Un monstre ve a veure’m (2016) també s’inspirava en un relat de Patrick Ness. ¿Veurem algun dia una pel·lícula de Bayona inspirada en un llibre d’Enriquez? “Em puc imaginar adaptant una història seva, perquè té un univers fascinant, però ara mateix no hi ha cap projecte sobre la taula”, assegura el director.