BarcelonaLa pandèmia de covid-19 ha capgirat el món de tal manera que l'estatueta del premi Pepe Carvalho 2021 encara no ha arribat a la seva destinatària, l'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates. "Ara dorm a la duana de Nova Jersey", ha bromejat l'escriptor i comissari de BCNegra, Carlos Zanón, després de comentar totes les vicissituds burocràtiques que el guardó ha hagut de patir. "Prometem que algun dia el Pepe Carvalho arribarà a les seves mans", ha dit, abans de donar les gràcies a l'autora per una obra literària que "no estalvia mirar-se cap tema, per molt incòmode que sigui", i que ha permès que els lectors coneguin les perspectives "tant de les víctimes com dels agressors". "Oates ens ha ensenyat que els efectes d'un assassinat van més enllà del criminal i la víctima: afecten tota una comunitat", ha precisat Zanón.

"Paradoxalment, la novel·la negra il·lumina i enfosqueix", ha afirmat l'autora des de la seva casa de Nova Jersey, envoltada d'una petita part dels llibres de la seva biblioteca, entrevistada per la periodista Anna Guitart. "Cada vegada que començo una novel·la passo uns primers mesos molt difícils, i no és fins al cap d'un temps que aconsegueixo arribar a una certa inèrcia que em permet tirar endavant –ha admès–. Entre capítol i capítol escric una crítica literària o un relat".

Ha estat amb aquest mètode, que posa en pràctica des de la dècada dels 60 del segle XX, que Joyce Carol Oates ha aixecat una de les obres més robustes de la literatura contemporània nord-americana. A més de publicar 58 novel·les, ha donat a conèixer més d'una vintena de reculls de narracions, i també obres de teatre, volums de memòries i de poesia –de fet, el seu pròxim llibre, a punt d'aparèixer, és el poemari American melancholy–. "La poesia i la música et salven en els moments més difícils", ha reconegut. Ha sigut gràcies a l'art que l'autora ha pogut superar la pèrdua del seu marit, Charles Gross, pare de la neurociència cognitiva i professor a Princeton, desaparegut el maig del 2019, i tornar a escriure ficció. "Va arribar un punt que vaig decidir que volia tornar a viure i fer el que més m'agrada", ha dit.

De Marilyn Monroe a Twitter

La foscor de l'ànima humana, la violència i els seus efectes, els personatges obsessius i la venjança han sigut quatre dels motors creatius d'Oates. "Diria que la meva temàtica principal és l'instint d'adaptació dels éssers humans –ha dit–. Sobreviure cada vegada és més difícil". Tot i que farà 83 anys al juny, Joyce Carol Oates continua ensenyant escriptura creativa i aprenent d'alguns dels seus alumnes. "Soc com un got d'aigua transparent, no tinc una personalitat gaire forta, però m'agrada molt observar els altres –ha admès–. La gent m'apassiona. I els que són capaços de fer coses heroiques i increïbles em fascinen". Ha citat, en aquest sentit, Marilyn Monroe, protagonista de la biografia novel·lada Rubia –publicada en anglès el 2000, en castellà a Lumen–: "Vaig tenir moltes ganes de conèixer els detalls que hi havia rere la icona. Rere l'actriu hi havia algú molt criticat i menyspreat, una dona victimitzada i explotada. Si hagués nascut més endavant se n'hauria sortit com han fet Madonna o, més recentment, Lady Gaga".

"Amb la seva reconeguda obra, que mostra els efectes personals i socials de la violència, Joyce Carol Oates ha contribuït a donar prestigi al gènere negre –ha dit Joan Subirats, tinent d'alcalde de Cultura, al Saló de Cent de Barcelona, en substitució de l'alcaldessa Ada Colau, que no ha pogut assistir a l'entrega del guardó literari–. Ha sigut, a més, una de les veus que s'ha aixecat una vegada i una altra durant els últims quatre anys contra el populisme i el trumpisme". Un dels mitjans que l'autora va fer servir amb insistència van ser les xarxes socials. "Twitter es va convertir en la resistència –ha explicat–. Era un lloc on poetes, literats, intel·lectuals i personalitats de la televisió ens vam unir amb una causa comuna: intentar superar el règim de Donald Trump". Joyce Carol Oates ha definit els últims quatre anys com un malson des d'un punt de vista polític. "El nepotisme, els favors i la corrupció es perpetraven diàriament des de l'administració pública –ha dit–. Fins fa uns dies, el delinqüent més gran als Estats Units era el nostre president".

Oates és partidària de "protegir sempre els drets de les minories" i de "denunciar els crims i agressions, encara que tingui conseqüències". Ha recordat que quan va publicar Violación. Una historia de amor el 2003 [en castellà a Global Rhythm, 2011] se la va criticar durament. "Va ser perquè vaig adoptar el punt de vista de la víctima –diu–. Anys després, el moviment #Metoo va sorprendre molta gent per la seva valentia. Van ser les joves les que es van atrevir a aixecar la veu. Les actrius amb més trajectòria havien callat fins llavors per por a les represàlies". Ha promès que continuarà escrivint per posar-se a la pell de nous personatges complexos, contradictoris i, sovint, amb brots d'irracionalitat. "El mal i la violència formen part del teixit vital dels personatges, que treballen, tenen parelles, pares i fills –ha dit–. No té cap sentit separar-ho".