Joan Carreras: "És fascinant trobar personatges que estan molt pitjor que tu"

BarcelonaQui llegeixi la novel·la Una confabulació d'imbècils, de John Kennedy Toole (1937-1969), difícilment podrà oblidar-ne el protagonista, Ignatius J. Reilly. És un home excèntric i entranyablement obsessiu, que estudia la filosofia de Boeci mentre es busca la vida. "Reilly és un antiheroi, un paio inadaptat a qui tot li surt malament", diu l'actor Joan Carreras, que aquest estiu ha recuperat la novel·la de Kennedy Toole, que va llegir per primer cop quan tenia 20 anys. "Va ser un dels primers llibres que em van caure a les mans i recordo que em va revelar moltes coses –explica–. Aleshores jo era molt jove i passava per un moment ambigu, no creia gaire en mi mateix, i recordo que vaig pensar: «Ostres, això pot ser una novel·la? Aquest home pot ser el protagonista d'un llibre?»" "És fascinant trobar personatges que estan molt pitjor que tu", afegeix Carreras fent mitja rialla.

Aquests últims mesos, l'actor ha estat molt enfeinat, primer amb Els criminals, al Teatre Nacional, i després amb Tots ocells, de Wajdi Mouawad. A més, del 12 al 21 de juliol va debutar al Festival d'Avinyó amb Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) i, així, es va convertir en el primer actor que ha presentat un espectacle íntegrament en català en el festival d'arts escèniques més important d'Europa. Tot i que no ha tingut gaire temps lliure, reconeix que Una confabulació d'imbècils és "un llibre divertit, que enganxa molt".

Tot i que Kennedy Toole va escriure la novel·la el 1963, quan només tenia 26 anys, no va aconseguir publicar-la mai en vida. Finalment, gràcies a la insistència de la seva mare, la Louisiana State University Press va publicar-la el 1980, onze anys després del suïcidi de l'autor, que va guanyar un Pulitzer pòstum el 1981. Maria Antònia Oliver va traduir-la al català per primera vegada el 1988 i Xavier Pàmies va fer-ne una segona traducció el 2015 per a Anagrama. Segons Carreras, una de les virtuts de Kennedy Toole és que "et fa riure i a la vegada et fa contradir". "A més, com a lector acabes tenint opinions molt diferents sobre uns mateixos personatges", afegeix l'actor.