Inèdites, fantàstiques i en català

BarcelonaLa majoria de les autores d'Extraordinàries (Males Herbes, 2020) no ha publicat en format llibre mai abans, i si ho ha fet no era literatura de l'insòlit, terme que uneix el fantàstic, la ciència-ficció i altres variants dels "gèneres no mimètics o no realistes". "Us puc assegurar que totes elles són grans lectores, i als seus textos dialoguen, a vegades de manera clara, amb la tradició, cosa que no passa en altres literatures –explica Ricard Ruiz Garzón, escriptor, periodista, professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i antòleg del recull–. Al llibre hi trobareu molta intel·ligència narrativa: sovint les autores juguen a capgirar elements del gènere, a vegades amb ironia o fent-ne una paròdia. També tenen en comú que treballen l'estil a fons. En alguns dels relats també hi ha una mirada LGBTI".

Ruiz Garzón considera que, en el context català, les autores presents al volum són susceptibles de patir una "triple invisibilització": en primer lloc, "per ser dones"; en segon, "per escriure literatura de l'insòlit", i en tercer i últim, "pel fet d'escriure en català". Una de les particularitats d'Extraordinàries és que presenta "noves veus" que no són necessàriament joves. La més jove és Anna Martínez, nascuda a Barcelona el 1998: inspirada per una idea de Ray Bradbury, es va fixar en un món en què "es controla la gestació d'una nova vida però una parella decideix optar per la llibertat". La "veterana" –ella mateixa s'atribueix l'adjectiu– és Àngels Blasco, nascuda al Prat de Llobregat el 1952: un cop jubilada va completar l'itinerari per a narradors de ficció de l'Ateneu mentre llegia autors com J.R.R. Tolkien, Ursula K. Le Guin, Patrick Rothfuss i H.P. Lovecraft. "El meu conte vol explicar que els joves són l'esperança del futur", diu Blasco. L'envolten la majoria de les quinze seleccionades per Ruiz Garzón d'entre més d'una cinquantena de propostes.

Contra els mites manipuladors

Eva Espinosa, per exemple, ha volgut escriure sobre "com es fan servir els mites per crear un ordre social i manipular la gent". Inés Macpherson, llicenciada en filosofia, s'ha preguntat "què som capaces de fer per aconseguir transmetre una imatge perfecta de nosaltres". Gemma Martí i Cristina Xifra s'han mirat els perills del canvi climàtic des de perspectives diferents: Martí, "a partir del doble"; Xifra, amb un punt sarcàstic". "Algunes de nosaltres hem publicat literatura infantil sense problemes", diu Martí. Macpherson afegeix: "Les dones podem parlar de moltes més coses que de maternitat, emocions i processos personals. També podem explorar les nostres foscors i bogeries". De "superar els límits, les pors i les inseguretats" va el conte de Gemma Nafria, Memento mori.

Elena Bartomeu ha escrit una de les propostes més originals del recull: "Especulo sobre què passaria si en comptes de comercialitzar els productes pensant en la vista i l'oïda els venguéssim per ser tocats". Maria Arazo signa un conte "amb enfocament de gènere sobre monstres i com ens hi podem relacionar". La pregunta que Elena Polanco es fa al seu relat és: "¿La ciència té dret a fer el que sigui en la recerca d'un bé comú?" Completen el volum cinc noms més: Aina Riera, Laura Tomàs, Roser Cabré-Verdiell, Esperança Carrió i Muntsa Mimó.

"Pronostico que com a mínim de la meitat d'elles en tindrem més notícies editorials aviat", diu Ruiz Garzón. Compten amb precedents clàssics com Maria de Bell-lloc, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany i Víctor Català i referents actuals –de diverses generacions– com Margarida Aritzeta, Carme Torras, Maite Carranza, Muriel Villanueva, Mar Bosch i Mònica Batet.